Enciclopèdia

A

Absurd: Per a Albert Camus, xoc entre la recerca humana de sentit i el silenci del món.
Acceleració social: Segons Hartmut Rosa, augment del ritme de vida i del canvi social que dificulta una relació viva amb el món.
Acceptació incondicional: Actitud d'acollir la persona tal com és, sense jutjar-la, que Carl Rogers va considerar essencial per al creixement.
Aferrament: En el budisme, set o aferrament al que desitgem que perduri; arrel del patiment segons la segona noble veritat.
Alienació: Experiència d'estranyament respecte a la pròpia feina, als altres o a un mateix; concepte clau de Marx.
Allò, jo i superjo: Les tres instàncies de l'aparell psíquic segons Freud: els impulsos, la mediació amb la realitat i les normes interioritzades.
Amor fati: «Amor al destí»: acceptar i abraçar tot el que passa com a necessari, fins i tot l'advers.
Anatta: Doctrina budista segons la qual no existeix un jo permanent i independent, sinó processos que canvien constantment.
Angoixa: Per a Kierkegaard i els existencialistes, vertigen davant la llibertat i la possibilitat, diferent de la por a alguna cosa concreta.
Anhedonia: Pèrdua de la capacitat de sentir plaer o interès per activitats que abans resultaven gratificants.
Anomia: Per a Émile Durkheim, afebliment de les normes socials que genera desorientació i malestar.
Ansietat: Resposta d'alerta davant d'una amenaça anticipada, amb inquietud, tensió i preocupació; és un problema quan esdevé intensa o persistent.
Aponia: Absència de dolor corporal; juntament amb l'ataràxia, constitueix el plaer estable que buscava Epicur.
Aquí i ara: Principi de la teràpia Gestalt i de moltes tradicions contemplatives: atendre l'experiència present en lloc del passat o el futur.
Arquetip: Patró universal de l'inconscient col·lectiu que s'expressa en mites, somnis i símbols (Jung).
Ataràxia: Estat de serenitat i absència de torbació de l'ànima, meta d'epicuris, escèptics i estoics.
Atenció plena: Capacitat de parar atenció de manera intencionada al moment present, sense jutjar; d'origen budista, avui molt utilitzada en psicologia.
Atman: En l'hinduisme, el si mateix essencial, que el Vedanta identifica amb Brahman, la realitat última.
Autarquia: Ideal de bastar-se a si mateix i no dependre de l'exterior per ser feliç, compartit per cínics, estoics i epicuris.
Autenticitat: Viure segons eleccions assumides com a pròpies, en lloc de deixar-se portar pel que «es» fa o s'espera.
Autocompassió: Tractar-se a un mateix amb l'amabilitat i la comprensió que oferiríem a un amic en moments difícils (Kristin Neff).
Autoestima: Valoració que una persona fa de si mateixa i del seu propi valor.
Autorealització: Tendència a desenvolupar plenament les pròpies capacitats i arribar a ser qui un pot ser; concepte central de Maslow i Rogers.

B

Boc expiatori: Mecanisme pel qual un grup descarrega la seva violència sobre una víctima per restaurar la cohesió, segons René Girard.
Buit existencial: Sensació de manca de sentit, avorriment i buit que Frankl va considerar un malestar característic del nostre temps.

C

Compassió: Sensibilitat davant el patiment propi i aliè unida al desig d'alleujar-lo.
Coneix-te a tu mateix: Màxima del temple de Delfos que Sòcrates va convertir en punt de partida de la filosofia: examinar la pròpia vida.
Congruència: Coherència entre el que una persona sent, pensa i expressa; per a Rogers, condició d'una relació terapèutica genuïna.
Consumisme: Tendència a buscar satisfacció i identitat en l'adquisició constant de béns i experiències.
Contemplació: Atenció silenciosa en què es deixa de raonar per simplement ser present davant del que és.
Coratge: Virtut d'afrontar la por, el dolor i l'adversitat sense renunciar al que és correcte.
Culpa: Emoció que sorgeix quan sentim que hem transgredit una norma o fet mal a algú; pot portar a reparar o paralitzar.
Cura de si: Ideal antic d'ocupar-se de la pròpia ànima mitjançant la reflexió i l'exercici; la filosofia entesa com a forma de vida. Dona nom a Cura sui.

D

Depressió: Estat prolongat de tristesa profunda, pèrdua d'interès i manca d'energia que afecta la vida quotidiana.
Desig: Tendència cap a allò que ens manca. Estoics i budistes el van veure com a font de patiment; per a Lacan, és una manca que mai no s'omple.
Desig mimètic: Per a René Girard, desitgem el que altres desitgen: el desig s'aprèn imitant models i genera rivalitat.
Despreniment: Actitud de no aferrar-se a les coses, les persones ni els resultats, present en el budisme, l'estoïcisme i la mística.
Dharma: Ordre que sosté el cosmos i, en l'àmbit personal, el deure o camí propi de cada persona; en el budisme, també l'ensenyament del Buda.
Dicotomia del control: Distinció estoica entre el que depèn de nosaltres (judicis, intencions, accions) i el que no.
Distorsions cognitives: Patrons de pensament esbiaixats, com catastrofitzar o generalitzar, que alimenten el malestar emocional.
Do i reciprocitat: Segons Marcel Mauss, l'intercanvi de regals crea vincles socials i obligacions de donar, rebre i retornar.
Dol: Procés psicològic i emocional d'adaptació a una pèrdua significativa, especialment la mort d'un ésser estimat.
Dukkha: Patiment o insatisfacció inherent a l'existència condicionada, des del dolor evident fins a la inquietud subtil.

E

Empatia: Capacitat de comprendre i sentir des de dins l'experiència d'una altra persona sense perdre la pròpia perspectiva.
Epokhé: Suspensió del judici que practicaven els escèptics per assolir la tranquil·litat; la fenomenologia la va recuperar com a mètode.
Equanimitat: Estabilitat de la ment davant del que és agradable i desagradable, sense aferrar-s'hi ni rebutjar-ho.
Ésser-per-a-la-mort: Per a Heidegger, assumir la pròpia finitud com la possibilitat més pròpia, cosa que obre a una existència autèntica.
Estrès: Reacció de l'organisme davant d'exigències que percebem com a superiors als nostres recursos; útil a curt termini, nociva quan es cronifica.
Etnocentrisme: Tendència a jutjar altres cultures des dels valors i costums de la pròpia.
Eudaimonia: La vida plena o florent, fi últim de l'ètica en la filosofia grega.
Exercicis espirituals: Pràctiques de la filosofia antiga, estudiades per Pierre Hadot, destinades a transformar la manera de veure el món i de viure.
Experiència cimera: Moment d'intensa plenitud, unitat i sentit descrit per Maslow, sovint viscut com a transformador.

F

Fana: En el sufisme, dissolució de l'ego en la presència divina, meta del camí espiritual.
Flux: Estat d'absorció total en una activitat desafiadora en què es perd la noció del temps (Mihály Csíkszentmihályi).

I

Impermanència: Tot el que existeix canvia i passa; aferrar-se al que no dura genera patiment.
Inconscient: Part de la vida psíquica que escapa a la consciència però influeix en el que sentim, pensem i fem.
Inconscient col·lectiu: Segons Jung, capa profunda de la psique compartida per tota la humanitat, que conté els arquetips.
Indefensió apresa: Estat en què, després d'experiències repetides de manca de control, una persona deixa d'intentar canviar la seva situació (Martin Seligman).
Individuació: Procés pel qual una persona integra els aspectes conscients i inconscients de la seva psique i arriba a ser ella mateixa (Jung).
Individualisme: Orientació cultural que prioritza l'autonomia i els interessos de l'individu per sobre dels vincles col·lectius.
Ioga: Tradició de disciplines espirituals per unir cos, ment i consciència; molt més que la pràctica postural.
Ira: Emoció que sorgeix davant d'una ofensa o un obstacle; Sèneca li va dedicar un tractat sencer per aprendre a dominar-la.

J

Jerarquia de necessitats: Model d'Abraham Maslow que ordena les necessitats humanes des de les fisiològiques fins a l'autorealització.
Justícia: Virtut de donar a cadascú el que li correspon i d'actuar en benefici de la comunitat.

K

Karma: Llei de causa i efecte moral: les nostres accions intencionades generen conseqüències que ens condicionen.
Koan: Pregunta o relat paradoxal del zen que desborda la lògica per provocar un despertar.

L

Liminalitat: Fase intermèdia d'un ritu de pas: ja no s'és el que s'era i encara no s'és el que se serà (Victor Turner).
Llibertat: Per a l'existencialisme, condició radical de l'ésser humà: estem condemnats a escollir i a respondre del que fem.

M

Mala fe: Per a Sartre, autoengany amb què neguem la nostra pròpia llibertat i responsabilitat.
Malestar: Sensació difusa d'incomoditat o patiment psíquic que no sempre té una causa clara ni encaixa en un diagnòstic.
Malestar en la cultura: Tesi de Freud segons la qual la civilització exigeix renunciar a impulsos, cosa que genera una insatisfacció inevitable.
Maya: Il·lusió que ens fa prendre per real i separat allò que és aparent i canviant.
Mecanismes de defensa: Processos inconscients amb què el jo es protegeix de l'angoixa i dels conflictes interns.
Meditació: Conjunt de pràctiques per entrenar l'atenció i la consciència, presents en tradicions orientals i occidentals.
Memento mori: «Recorda que moriràs»: pràctica de tenir present la pròpia mortalitat per viure amb plenitud.
Ment de principiant: Actitud zen d'apropar-se a tot amb obertura i curiositat, sense idees preconcebudes.
Modernitat líquida: Expressió de Zygmunt Bauman per descriure una societat de vincles, identitats i compromisos fràgils i canviants.

N

Negació: Rebuig a reconèixer una realitat dolorosa, com si no existís.
Nirvana: Extinció del desig, de l'aferrament i del patiment; l'alliberament final en el budisme.
Nit fosca de l'ànima: Per a sant Joan de la Creu, etapa d'aridesa i desolació espiritual que precedeix una transformació profunda.
Noble camí òctuple: Camí budista cap a la fi del patiment: recta visió, intenció, paraula, acció, manera de viure, esforç, atenció i concentració.

O

Ombra: En Jung, conjunt d'aspectes de la personalitat que rebutgem i no reconeixem com a propis.

P

Parrèsia: Parlar franc: dir la veritat amb valentia assumint el risc que implica; ideal dels cínics.
Por: Emoció bàsica que ens prepara per respondre davant d'un perill present.
Premeditatio malorum: Exercici estoic d'anticipar mentalment les adversitats per no ser-ne sorprès i relativitzar-les.
Projecció: Atribuir a altres persones sentiments o desitjos propis que no es reconeixen com a tals.
Prosoché: Actitud estoica d'atenció constant a un mateix, als propis judicis i al moment present.
Pulsió: Força psíquica que empeny cap a una fi; Freud va distingir entre pulsió de vida (Eros) i pulsió de mort (Tànatos).

Q

Quatre nobles veritats: Ensenyament central del Buda: existeix el patiment, té una causa, pot cessar i hi ha un camí per aconseguir-ho.

R

Racionalització: Justificació, amb raons aparentment lògiques, de conductes el motiu real de les quals és un altre.
Reestructuració cognitiva: Tècnica terapèutica per identificar i qüestionar pensaments disfuncionals, hereva de la idea estoica que ens torben els nostres judicis.
Ren: Virtut confuciana d'humanitat o benevolència: tractar els altres amb bondat i respecte.
Repressió: Mecanisme pel qual es mantenen fora de la consciència desitjos o records que resulten inacceptables.
Resiliència: Capacitat d'afrontar l'adversitat, refer-se'n i, de vegades, sortir-ne transformat.
Ressonància: Per a Hartmut Rosa, relació viva amb el món en què alguna cosa ens toca i ens transforma; el contrari de l'alienació.
Ritu de pas: Ritual que marca la transició entre etapes vitals, com el naixement, l'edat adulta o la mort (Arnold van Gennep).
Rumiació: Tendència a donar voltes de manera repetitiva a pensaments negatius sense arribar a resoldre'ls.

S

Satori: En el zen, experiència sobtada de despertar o de comprensió de la pròpia naturalesa.
Saviesa: Virtut de saber què és bo, què és dolent i què és indiferent, i d'actuar-ne en conseqüència.
Sentit de la vida: Per a Viktor Frankl, la motivació humana fonamental, que es pot trobar fins i tot enmig del patiment.
Silenci interior: Assossegament de l'activitat mental que moltes tradicions consideren condició de l'autoconeixement i de l'experiència espiritual.
Síndrome de burnout: Esgotament emocional, distanciament i sensació d'ineficàcia causats per un estrès laboral crònic.
Societat del cansament: Diagnòstic de Byung-Chul Han: l'autoexigència de rendiment produeix individus esgotats, deprimits i cremats.
Solitud: Experiència dolorosa de desconnexió que apareix quan els vincles que tenim no es corresponen amb els que necessitem.
Sublimació: Transformació d'impulsos en activitats socialment valorades, com l'art o el coneixement.

T

Tao: El camí o principi que sosté tot el que existeix i que no es pot anomenar del tot.
Temprança: Virtut de la moderació i el domini d'un mateix davant dels desitjos i els plaers.
Teoria de l'aferrament: Teoria de John Bowlby segons la qual els vincles primerencs amb els cuidadors modelen la nostra manera de relacionar-nos.
Terme mitjà: Per a Aristòtil, la virtut és un punt d'equilibri entre dos extrems viciosos, un per excés i un altre per defecte.
Transferència: Desplaçament cap al terapeuta de sentiments i patrons viscuts amb figures importants del passat.
Trauma: Empremta psíquica que deixa una experiència aclaparadora que desborda la capacitat de la persona per processar-la.
Tres marques de l'existència: Característiques de tot allò condicionat segons el budisme: impermanència, insatisfacció i absència d'un jo permanent.
Tristesa: Emoció davant la pèrdua o la decepció que convida a la retirada i a la reflexió.

V

Vacuïtat: Ensenyament budista, sobretot del Mahayana, segons el qual res no existeix de manera independent sinó en interdependència.
Vergonya: Emoció de sentir-se exposat i jutjat com a persona inadequada; a diferència de la culpa, no se centra en un acte sinó en un mateix.
Virtuts cardinals: Les quatre virtuts principals de l'ètica clàssica: saviesa, justícia, coratge i temprança.

W

Wu wei: Acció sense esforç forçat, en harmonia amb el curs natural de les coses.

Y

Yin i yang: Dos principis oposats i complementaris la interacció dels quals dona forma a tots els fenòmens.

Tradicions

Tipus

A

B

C

D

E

F

I

J

K

L

M

N

O

P

Q

R

S

T

V

W

Y

Enciclopèdia

Tradicions

Tipus

A

B

C

D

E

F

I

J

K

L

M

N

O

P

Q

R

S

T

V

W

Y

¡Gracias!