Terme mitjà

A l'Ètica a Nicòmac, Aristòtil defineix la virtut moral com una disposició que se situa en el terme mitjà entre dos vicis, un per excés i un altre per defecte. El coratge és entre la temeritat i la covardia; la generositat, entre el malbaratament i la gasiveria; la temprança, entre la disbauxa i la insensibilitat. La paraula grega mesótes no designa una mitjana aritmètica, sinó un punt d'ajust que depèn de la persona i de la situació: el que és valent per a un pot ser temerari per a un altre.

Aquest matís és decisiu i sovint s'oblida. El terme mitjà no és la tebior ni la mediocritat, ni una fórmula per no comprometre's. Aristòtil el descriu com un cim: encertar en el moment oportú, amb les persones adequades, pel motiu correcte i de la manera deguda és difícil, i per això la virtut és excel·lència. A més, adverteix que algunes accions i passions no admeten terme mitjà, perquè són dolentes en si mateixes. Idees semblants apareixen en altres tradicions: el confucianisme parla de la doctrina del just mig i el budisme va néixer com un camí intermedi entre l'ascetisme extrem i la vida de plaers.

Aquesta idea ensenya a desconfiar dels extrems sense caure en l'equidistància. Trobar la mesura justa exigeix judici, és a dir, saviesa pràctica, i no es pot delegar en regles fixes ni en receptes d'autoajuda. En una cultura polaritzada, que premia els gestos rotunds i castiga el matís, la recerca del terme mitjà té alguna cosa de resistència: convida a pensar cada situació en la seva complexitat, a escoltar raons d'una banda i de l'altra i a decidir amb responsabilitat.

Aplicada a un mateix, aquesta idea pot ajudar a revisar les nostres tendències. Hi ha qui peca per excés d'exigència i qui per manca d'exigència, qui es lliura massa i qui es protegeix en excés. Preguntar-se cap a quin extrem tendeixo en un àmbit concret és un bon punt de partida. Aristòtil recomanava, quan és difícil encertar, inclinar-se cap a l'extrem contrari a la nostra tendència, com qui redreça una fusta torta. Amb pràctica, el terme mitjà deixa de ser un càlcul i es converteix en caràcter.