Partim, cadascú, d'una cosmovisió (una filosofia quotidiana no del tot conscient) a través de la qual veiem el món d'una determinada manera. Això ens empeny a repetir patrons, a mantenir-nos en una zona de confort, a alimentar les pors i, en definitiva, a reduïr la vida a una parcel·la de valors i idees no del tot qüestionats.
L'acompanyament vol incidir en l'anàlisi d'aquesta cosmovisió a través d'una concepció global de la persona, és a dir, integrant la dimensió mental, la corporal i l'emocional. Concretament, potenciant la presa de consciència de la nostra manera de viure i habitar la vida, responsabilitzant-nos d'ella, contactant amb la nostra vulnerabilitat per tal d'acceptar el dolor (no el sofriment), recuperar el nostre criteri, assertivitat i seguretat i, finalment, superar les relacions de dependència o independència per convertir-nos en éssers interdependents.
És, també, la possibilitat d'iniciar un camí de creixement, auto-descobriment, de-construcció de la personalitat i emergència de noves formes vitals i cosmovisions, facilitant i acompanyant a l'emergència d'altres formes d'habitar, sentir, relacionar-nos, pensar, etc. més radicals (d'arrel) i plenes.
