Actualment, ens trobem en una societat molt complexa, amb escassedat de referents i espais de reflexió.

El pensament crític és una dimensió fonamental dintre d’una societat democràtica, ja que fomenta la maduració i esperit de cooperació.

Cada cop som més conscients de la importància del nostre estil de vida i de les repercussions que té en el medi ambient. Això no obstant, la filosofia ens convida a donar una passa més i aprofundir en aquesta mirada, assenyalant-nos una altra forma de pensar i viure: l’ecofilosofia.

Podem entendre l’ecofilosofia com una nova cosmovisió crítica amb la cosmovisió materialista, mecanicista i androcèntrica del nostre present, responsable del nostre estil de vida i del tipus de relació amb la natura.

Què reivindica el feminisme? Què és el patriarcat? Com ens afecta? Com construeix el gènere i els rols i identitats sexuals?

Aquestes són algunes de les preguntes que avui mereixen un temps de reflexió, difusió, debat i aprenentatge.

El feminisme porta ja un recorregut reflexionant sobre el paper de les dones, criticant el patriarcat, el masclisme, etc. Tal com criticà Simone de Beavoir, pels homes, la qüestió del gènere és cosa, únicament, de dones. Això no obstant, de fa ja uns anys es comença a parlar de com el patriarcat també construeix i afecta el rol de la masculinitat. Volem fer veure com, en la cultura patriarcal, es construeix una masculinitat homogènea i les repercussions que genera.

Des de la filosofia contemporània és força estès entendre la nostra societat i la dinàmica que impera com un context on es predisposa a l’individu a un rendiment extenuant i una exposició constant a les xarxes, això fa que com a repercussions més destacables puguem assenyalar el cansament, la soledat i l’ansietat.

Creiem indispensable poder oferir una mirada filosòfica a allò que anomem ansietat i que, molt sovint, identifiquem com una forma de pensar veloç i alarmant, molt afí al context en el qual vivim.

Un dels pilars fonamentals de la filosofia ha estat sempre l’autoconeixement, és a dir, encaminar la persona cap a si mateixa per reconèixer en ella quines creences té i la condicionen; com sent; com es relaciona; quins valors el mouen; etc. Gràcies a aquesta mirada dirigida a un mateix s’aconsegueix la majoria d’edat kantiana i s’encamina a la persona a viure amb maduresa i responsabilitat.

Per altra banda, constatem que som una societat molt racional que li costa identificar, parlar i conviure amb el món emocional i sentimental. Per aquest motiu, ens sembla bàsica poder dedicar un espai a abordar aquesta dimensió humana per a posar-hi llum i aprendre d’ella. 

Partim de l’observació de ser una societat individualista i amb poc recorregut en l’educació relacional i la convivència, aprenentatge i resolució dels conflictes que generen les pròpies relacions.

Tot grup humà, també a les escoles, viu situacions de conflictes, visibles o camuflades, que poden donar lloc a situacions estancades, marginacions, etc.

Creiem oportú generar espais on poder parlar de situacions conflictes per poder visibilitzar-les, parlar-ne i trobar camins, a través del diàleg, per a la seva resolució.

La filosofia té una forta capacitat de mediar, ja que es recolça en un àmplia experiència d’escolta, crítica i diàleg.