Boc expiatori

L'expressió prové d'un antic ritual descrit al llibre bíblic del Levític: el dia de l'expiació, el gran sacerdot carregava simbòlicament els pecats del poble sobre un boc, que era enviat al desert. Amb el temps, l'expressió va passar a designar qualsevol persona o grup a qui es culpa de mals col·lectius dels quals no és responsable, o no n'és l'únic responsable. René Girard la va convertir en un concepte central de la seva antropologia, en llibres com La violència i el sagrat i El boc expiatori.

Per a Girard, les comunitats humanes estan amenaçades per la violència que neix del desig mimètic: les rivalitats es contagien i poden desembocar en una crisi generalitzada. En aquests moments, el grup tendeix a canalitzar la seva violència cap a una víctima, sovint algú marginal o diferent, a qui atribueix la culpa del desordre. La unanimitat contra la víctima retorna la pau al grup, i la víctima arriba fins i tot a ser sacralitzada. Girard pensava que molts mites i ritus arcaics expliquen aquesta història des del punt de vista dels perseguidors, i que la tradició bíblica, en proclamar la innocència de les víctimes, va desvelar el mecanisme.

Tot i que la teoria de Girard és discutida en els seus aspectes més generals, el mecanisme que descriu és reconeixible pertot arreu: en la persecució de minories, en els linxaments mediàtics, en l'assetjament escolar o en les dinàmiques de grup que necessiten un culpable. Moltes vegades la projecció de la pròpia ombra col·lectiva es dirigeix contra algú concret. Comprendre-ho és un acte de pensament crític i de justícia: ens ajuda a sospitar de la unanimitat i a posar-nos al costat de qui està sent assenyalat.

Tots podem participar en aquest mecanisme sense adonar-nos-en, i també en podem ser l'objecte. Una bona pràctica és aturar-se quan un grup, a la família, a la feina o a les xarxes, coincideix amb entusiasme a culpar algú, i preguntar-se quines tensions s'estan descarregant sobre aquesta persona. Negar-se a sumar-se al cor, escoltar qui és acusat, reconèixer la part de responsabilitat pròpia en un conflicte: són gestos modestos que poden trencar la cadena. I si som nosaltres els assenyalats, recordar que la culpa col·lectiva sovint diu més del grup que de nosaltres.