Do i reciprocitat

El 1925, l'antropòleg francès Marcel Mauss va publicar l'Assaig sobre el do, un dels textos més influents de les ciències socials. A partir de l'estudi de societats de Polinèsia, Melanèsia i el nord-oest d'Amèrica, va mostrar que l'intercanvi de regals no és un gest gratuït ni un simple comerç disfressat, sinó un sistema complex que crea i manté els vincles socials. Mauss va identificar tres obligacions entrellaçades: la de donar, la de rebre i la de retornar. Rebutjar un regal o no correspondre-hi equival a trencar una relació o a quedar en deute.

Mauss va analitzar institucions com el kula de les illes Trobriand, en què circulaven collarets i braçalets entre comunitats, o el potlatch dels pobles de la costa nord-oest d'Amèrica, en què es rivalitzava en generositat. Va recollir també la idea maori que la cosa donada conserva alguna cosa de l'esperit de qui la dona, cosa que obliga a retornar-la d'alguna manera. La seva conclusió era que en el do es barregen llibertat i obligació, interès i generositat, i que aquestes lògiques no han desaparegut de les nostres societats, tot i que el mercat les hagi desplaçat a un segon pla.

L'assaig de Mauss ofereix una alternativa valuosa a la visió de l'ésser humà com a individu calculador que només busca el seu benefici. Ens recorda que la vida social se sosté sobre vincles de reciprocitat que no es poden reduir a contractes: l'hospitalitat, les cures, l'ajuda mútua, el temps regalat. Davant de l'individualisme i de la lògica del consumisme, en què tot té preu, el do revela una altra forma de relació, més propera a la gratitud i a la justícia entesa com a vincle.

Observar com circulen els dons en la nostra pròpia vida pot ser revelador. Què donem sense esperar res d'immediat a canvi? Què ens costa rebre? Quins deutes de gratitud tenim amb persones, institucions o generacions anteriors? Conrear la reciprocitat no vol dir portar el compte, sinó participar en un corrent de donar i rebre que ens uneix als altres. Sovint, aprendre a rebre, a deixar-nos ajudar, és tan important com aprendre a donar, i totes dues coses ens treuen de l'aïllament.