Individualisme

Alexis de Tocqueville, que va viatjar als Estats Units a la dècada de 1830, va ser un dels primers a analitzar l'individualisme com a fenomen social. El va descriure com una disposició a retirar-se al cercle de la família i els amics, deixant que la gran societat s'ocupi de si mateixa. No el confonia amb l'egoisme, que és un vici antic, sinó que el veia com un producte de les societats democràtiques, en què els llaços jeràrquics tradicionals es dissolen i cada persona tendeix a pensar-se com a independent de les altres.

L'individualisme té una cara emancipadora que convé no oblidar. L'afirmació del valor de cada persona, dels seus drets, de la seva consciència i de la seva llibertat davant de la tradició o del grup ha estat una conquesta enorme. Però en les últimes dècades s'ha desenvolupat una versió més problemàtica, lligada al mercat: cada persona es concep com a empresària de si mateixa, responsable única del seu èxit o del seu fracàs, i els problemes col·lectius es tradueixen en afers privats. Sociòlegs com Ulrich Beck o Zygmunt Bauman, que va descriure la modernitat líquida, han analitzat aquesta individualització i els seus costos.

La nostra filosofia es defineix precisament com a crítica amb l'individualisme i solidària amb el món. No neguem el valor de la persona ni la seva llibertat, sinó la il·lusió que podem realitzar-nos sols, al marge dels altres i de la natura. Moltes formes de malestar actual, com la solitud, la pressió per rendir o la culpa per no arribar, tenen a veure amb aquesta il·lusió. La cura de si, tal com l'entenem, és inseparable de la cura dels altres i del que és comú.

Revisar el propi individualisme no vol dir renunciar a l'autonomia, sinó reconèixer les interdependències que ens sostenen. Pot començar per gestos senzills: demanar ajuda i oferir-ne, participar en espais comunitaris, pensar les decisions personals tenint en compte el seu efecte en els altres, conrear relacions de reciprocitat que no es basin en l'intercanvi calculat. Descobrir que no estem sols davant dels nostres problemes sol ser, a més de més just, profundament alleujador.