Modernitat líquida

El sociòleg polonès Zygmunt Bauman va encunyar aquesta expressió a finals del segle XX per descriure l'etapa actual de les societats occidentals. La modernitat sòlida, la de les fàbriques, les feines per a tota la vida, les institucions estables i les identitats ben definides, hauria donat pas a una modernitat líquida, en què tot flueix i res no conserva la seva forma gaire temps. Els vincles, les feines, les pertinences i fins i tot les identitats esdevenen provisionals, flexibles, sempre revisables. Bauman va desenvolupar la idea en una sèrie de llibres que aplicaven la metàfora a l'amor, a la por, a la vida o a la cultura.

Per a Bauman, aquesta liquiditat té dues cares. Ofereix una llibertat inèdita: podem canviar de lloc, de parella, de professió o d'estil de vida amb una facilitat desconeguda per a generacions anteriors. Però també genera inseguretat, ansietat i solitud, perquè res no garanteix que el que tenim avui continuï allà demà. En aquest món, les persones són tractades cada vegada més com a consumidors que trien i descarten, i aquesta lògica s'estén a les relacions humanes: es busquen connexions que es puguin desfer sense cost, més que compromisos duradors. El consumisme funciona com a model de gairebé tot.

Llegim Bauman com un dels grans diagnosticadors del nostre temps. La seva descripció ajuda a entendre moltes formes actuals de malestar, des de la solitud fins a la dificultat per comprometre's o la sensació que la identitat és un projecte que no s'acaba mai. Mostra també com l'individualisme contemporani, presentat com a alliberament, deixa cada persona sola davant de problemes que tenen arrels col·lectives. El seu pensament dialoga amb conceptes com l'anomia de Durkheim.

No podem tornar a la modernitat sòlida, ni potser seria desitjable, però sí que podem triar com habitar la liquiditat. Conrear vincles que resisteixin el pas del temps, comprometre's amb persones i projectes encara que no ofereixin garanties, construir comunitats estables enmig del canvi: són formes de resistència quotidiana. També ajuda revisar amb quina lògica ens relacionem: si tractem els altres, i a nosaltres mateixos, com a productes que es renoven, o com a éssers dels quals es té cura amb paciència.