Malestar en la cultura

El 1930 Freud va publicar un assaig breu i ambiciós, El malestar en la cultura, on es preguntava per què la civilització, que tant ha fet per protegir els éssers humans de la natura i de si mateixos, no els fa més feliços. La seva resposta va ser inquietant. La vida en comú exigeix renunciar a bona part de les nostres pulsions, sexuals i agressives, i aquesta renúncia deixa un residu d'insatisfacció inevitable. Segons Freud, canviem una part de felicitat possible per una part de seguretat, i el preu és un malestar difús que mai no desapareix del tot.

En l'assaig, Freud dedica una atenció especial a la culpa. L'agressivitat que no es pot dirigir cap enfora es gira cap endins, a través del superjo, i es converteix en un sentiment de culpa que creix amb el progrés de la civilització. Així, com més civilitzats som, més severs ens tornem amb nosaltres mateixos. Aquestes idees van ser represes i discutides per pensadors com Herbert Marcuse, que es va preguntar si tota aquesta renúncia era realment necessària o responia a formes concretes de dominació, i per molts altres que han pensat la relació entre patiment psíquic i organització social.

Gairebé un segle després, el títol de Freud continua sent una de les millors descripcions de la nostra època. El malestar ha canviat de forma: ja no neix tant de la prohibició com de l'exigència de rendiment, de gaudi i de felicitat permanent. Autors com Byung-Chul Han han descrit una societat del cansament en què el subjecte s'explota a si mateix en nom de la seva llibertat. Ens interessa aquesta perspectiva perquè impedeix reduir el patiment a un afer merament individual o químic.

Prendre's seriosament aquesta idea no vol dir renunciar a tenir cura d'un mateix, sinó fer-ho sabent que part del malestar que sentim té arrels compartides. Això alleuja la culpa de no estar bé en un món que exigeix estar-ho sempre, i obre la pregunta per com transformar les condicions que ens emmalalteixen. La cura de si i la cura del món es troben aquí: comprendre les causes culturals del malestar és el primer pas per imaginar formes de vida en comú més habitables.