Desig: Tendència cap a allò que ens manca. Estoics i budistes el van veure com a font de patiment; per a Lacan, és una manca que mai no s'omple.

El desig és una de les forces més poderoses de la vida humana i un dels temes més constants de la filosofia. Al Banquet, Plató el presenta a través d'Eros, fill de la pobresa i del recurs: desitgem el que ens manca, i en aquesta mancança s'obre el camí cap al bell i el vertader. Spinoza va fer un gir decisiu en afirmar que el desig és l'essència mateixa de l'ésser humà, l'esforç per perseverar en el propi ésser. Per a ell, no desitgem una cosa perquè sigui bona, sinó que la considerem bona perquè la desitgem.

Les tradicions han mirat el desig amb més o menys desconfiança. Els estoics el consideraven una passió perillosa quan es dirigeix al que no depèn de nosaltres, i el budisme situa en la set i l'aferrament l'arrel del patiment. La psicoanàlisi, sobretot amb Lacan, el va entendre com una manca que mai no s'omple del tot: cada objecte que aconseguim dona pas a un altre. René Girard hi va afegir que el nostre desig no és tan original com creiem, sinó que imita el dels altres, cosa que va anomenar desig mimètic. I Freud el va vincular a les pulsions que ens mouen des del cos.

Vivim en una economia del desig. La publicitat, les xarxes socials i el consumisme funcionen fabricant desitjos constantment, prometent que el pròxim objecte o experiència ens portarà la plenitud que l'anterior no va portar. Davant d'això, no creiem que la resposta sigui extirpar el desig, cosa impossible i potser empobridora, sinó aprendre a conèixer-lo, distingir què desitgem de debò i què ens ha estat induït, i orientar-lo cap al que ens fa créixer. Aquesta és la saviesa que buscava l'antiga temprança.

Una pràctica senzilla consisteix a observar els propis desitjos abans d'actuar-hi: d'on vénen, què prometen, què passa quan es compleixen. Sovint descobrim que la satisfacció és breu i que el desig torna amb un altre objecte. Altres vegades trobem desitjos profunds, de vincle, de sentit o de creació, que mereixen ser escoltats i cuidats. Aprendre a distingir-los és una de les tasques centrals de l'autoconeixement i una forma concreta de llibertat.

Vegeu també

Aferrament

En el budisme, set o aferrament al que desitgem que perduri; arrel del patiment segons la segona noble veritat.

Desig mimètic

Per a René Girard, desitgem el que altres desitgen: el desig s'aprèn imitant models i genera rivalitat.

Temprança

Virtut de la moderació i el domini d'un mateix davant dels desitjos i els plaers.

Consumisme

Tendència a buscar satisfacció i identitat en l'adquisició constant de béns i experiències.

Vols portar aquest concepte a la teva vida?

A Cura sui no només expliquem la filosofia: la practiquem junts. Descobreix els cursos on treballem aquestes idees.

Veure tots els cursos
.