Aferrament

taṇhā (pali)

Aferrament: En el budisme, set o aferrament al que desitgem que perduri; arrel del patiment segons la segona noble veritat.

En el context budista, el que en català solem anomenar aferrament tradueix sobretot dos termes pali. Taṇhā, literalment set, és el desig ansiós que busca sempre alguna cosa més; upādāna, l'aferrament pròpiament dit, és l'acte d'agafar-se al que es desitja com si pogués durar. Segons la segona de les quatre nobles veritats, aquesta set és la causa del patiment. La tradició en distingeix tres formes: la set de plaers sensorials, la set d'existir o d'arribar a ser alguna cosa, i la set de no existir, que desaparegui el que ens molesta.

Convé aclarir un malentès freqüent. En psicologia, la paraula aferrament s'utilitza en un sentit molt diferent: la teoria de l'aferrament de John Bowlby descriu la necessitat sana de vincle que tenen els infants amb els seus cuidadors, i un aferrament segur és un fonament de la salut psicològica. El budisme no condemna l'amor ni els vincles, sinó l'aferrament possessiu que pretén retenir el que per naturalesa és impermanent. Es pot estimar profundament algú sense aferrar-s'hi, i potser només així s'estima amb llibertat. L'oposat de l'aferrament, en aquest sentit, seria el despreniment.

Aquest ensenyament ens ofereix una clau poderosa per entendre el patiment contemporani. Vivim en una cultura que estimula constantment la set: de consum, de reconeixement, de seguretat, d'experiències. El desig es fabrica i es renova sense descans, i amb ell la insatisfacció. Reconèixer l'aferrament en la nostra pròpia vida no vol dir renunciar a desitjar, sinó aprendre a sostenir el que estimem amb les mans obertes, sabent que tot està subjecte a la impermanència.

Observar l'aferrament comença per notar on ens agafem: a una opinió, a una imatge de nosaltres mateixos, a una persona, a un resultat, a una manera que les coses siguin. El cos sol avisar-nos amb tensió i contracció. Preguntar-se què passaria si afluixéssim una mica aquesta presa, què temem perdre, pot obrir un espai d'alleujament. No es tracta de forçar el despreniment, que sovint produeix l'efecte contrari, sinó de comprendre, amb paciència, que l'aferrament no ens protegeix de la pèrdua i sí que ens afegeix patiment.

Vegeu també

Despreniment

Actitud de no aferrar-se a les coses, les persones ni els resultats, present en el budisme, l'estoïcisme i la mística.

Desig

Tendència cap a allò que ens manca. Estoics i budistes el van veure com a font de patiment; per a Lacan, és una manca que mai no s'omple.

Impermanència

Tot el que existeix canvia i passa; aferrar-se al que no dura genera patiment.

Vols portar aquest concepte a la teva vida?

A Cura sui no només expliquem la filosofia: la practiquem junts. Descobreix els cursos on treballem aquestes idees.

Veure tots els cursos
.