Anatta

Anattā, en pali, vol dir literalment «no-jo». És un dels ensenyaments més originals i alhora més difícils del budisme, i constitueix la tercera de les tres marques de l'existència. Afirma que no hi ha, ni en les persones ni en les coses, un nucli permanent, independent i substancial. El que anomenem jo és, segons el budisme, un conjunt de processos en canvi continu que la tradició agrupa en cinc agregats: la forma corporal, les sensacions, les percepcions, les formacions mentals i la consciència. Cap d'ells, per separat ni en conjunt, no és un jo fix.

Un text clàssic, les Preguntes de Milinda, il·lustra la idea amb la imatge d'un carro: no és a les rodes, ni a l'eix, ni al seient, sinó que és el nom que donem a la reunió de les seves parts. De la mateixa manera, el jo seria una designació convencional útil, però no una entitat a part. Aquesta doctrina es distingeix explícitament de la idea de l'atman de les tradicions hinduistes, que postulen un si mateix essencial. A Occident, David Hume va arribar a una intuïció semblant en descriure el jo com un feix de percepcions, i alguns corrents de la neurociència apunten en una direcció similar.

Ens interessa perquè qüestiona d'arrel la manera com la nostra cultura pensa la identitat: com una cosa sòlida que cal defensar, construir, millorar i exhibir. Bona part del patiment prové de protegir una imatge de nosaltres mateixos que mai no és del tot estable. Anatta no nega l'experiència de ser algú ni la responsabilitat personal, sinó que convida a sostenir-les amb més lleugeresa. Es relaciona estretament amb la vacuïtat del budisme Mahayana, segons la qual res no existeix de manera aïllada.

Aquest ensenyament es pot explorar en la pròpia experiència. En la meditació, en observar pensaments, emocions i sensacions, és possible notar que apareixen i desapareixen sense que hi hagi un observador fix al darrere. En la vida diària, podem adonar-nos de quantes coses fem per defensar una idea de nosaltres mateixos i preguntar-nos què passaria si la deixéssim anar una mica. Moltes persones descriuen aquesta experiència no com una pèrdua, sinó com un alliberament i una obertura cap als altres.