Budisme

Conceptes de budisme 20

En el budisme, set o aferrament al que desitgem que perduri; arrel del patiment segons la segona noble veritat.

Doctrina budista segons la qual no existeix un jo permanent i independent, sinó processos que canvien constantment.

Principi de la teràpia Gestalt i de moltes tradicions contemplatives: atendre l'experiència present en lloc del passat o el futur.

Capacitat de parar atenció de manera intencionada al moment present, sense jutjar; d'origen budista, avui molt utilitzada en psicologia.

Tractar-se a un mateix amb l'amabilitat i la comprensió que oferiríem a un amic en moments difícils (Kristin Neff).

Sensibilitat davant el patiment propi i aliè unida al desig d'alleujar-lo.

Tendència cap a allò que ens manca. Estoics i budistes el van veure com a font de patiment; per a Lacan, és una manca que mai no s'omple.

Actitud de no aferrar-se a les coses, les persones ni els resultats, present en el budisme, l'estoïcisme i la mística.

Ordre que sosté el cosmos i, en l'àmbit personal, el deure o camí propi de cada persona; en el budisme, també l'ensenyament del Buda.

Patiment o insatisfacció inherent a l'existència condicionada, des del dolor evident fins a la inquietud subtil.

Estabilitat de la ment davant del que és agradable i desagradable, sense aferrar-s'hi ni rebutjar-ho.

Tot el que existeix canvia i passa; aferrar-se al que no dura genera patiment.

Llei de causa i efecte moral: les nostres accions intencionades generen conseqüències que ens condicionen.

Conjunt de pràctiques per entrenar l'atenció i la consciència, presents en tradicions orientals i occidentals.

Extinció del desig, de l'aferrament i del patiment; l'alliberament final en el budisme.

Camí budista cap a la fi del patiment: recta visió, intenció, paraula, acció, manera de viure, esforç, atenció i concentració.

Ensenyament central del Buda: existeix el patiment, té una causa, pot cessar i hi ha un camí per aconseguir-ho.

Assossegament de l'activitat mental que moltes tradicions consideren condició de l'autoconeixement i de l'experiència espiritual.

Característiques de tot allò condicionat segons el budisme: impermanència, insatisfacció i absència d'un jo permanent.

Ensenyament budista, sobretot del Mahayana, segons el qual res no existeix de manera independent sinó en interdependència.