Compassió

Etimològicament, compassió vol dir patir amb: sentir el patiment de l'altre com una cosa que ens concerneix. En el budisme, karuṇā és una de les quatre actituds incommensurables que es conreen en la pràctica, al costat de la bondat amorosa, l'alegria pel bé aliè i l'equanimitat. En la tradició cristiana, la misericòrdia ocupa un lloc central, i en el confucianisme la benevolència o ren és la virtut per excel·lència. Arthur Schopenhauer va arribar a considerar la compassió el fonament mateix de la moral.

La psicologia i la neurociència contemporànies distingeixen la compassió de l'empatia. L'empatia consisteix a ressonar amb el que sent l'altre; la compassió hi afegeix el desig d'alleujar-ne el patiment i una disposició a actuar. Algunes recerques suggereixen que l'empatia sola, quan ens inunda, pot produir angoixa i esgotament, mentre que la compassió es viu amb més calidesa i estabilitat. Per això es parla de fatiga d'empatia més que no pas de fatiga de compassió en les professions de cura. També convé distingir la compassió de la llàstima, que mira l'altre des de dalt.

La compassió és per a nosaltres el cor de l'acompanyament i de la cura del món. No és un sentiment tou ni una forma de condescendència, sinó una força que pot sostenir compromisos exigents amb la justícia. En una cultura competitiva, que tendeix a culpabilitzar qui pateix, la compassió recorda que la vulnerabilitat és compartida i que tots necessitem cura en algun moment. També té un camí cap endins: l'autocompassió, tractar-se a un mateix amb la mateixa amabilitat que oferiríem a un altre.

La compassió es pot conrear com qualsevol altra capacitat. Algunes tradicions proposen pràctiques específiques, com desitjar benestar a persones properes, desconegudes i fins i tot difícils, eixamplant a poc a poc el cercle. En la vida diària, s'exercita aturant-se davant del patiment aliè en lloc d'apartar-ne la mirada, preguntant què necessita l'altre, oferint presència abans que solucions. I també reconeixent els propis límits: la compassió sostenible no consisteix a carregar-ho tot, sinó a tenir cura des d'un lloc que no ens destrueixi.