Dharma

La paraula sànscrita dharma prové d'una arrel que vol dir sostenir. És un dels conceptes més rics i polisèmics de les tradicions de l'Índia. En l'hinduisme designa l'ordre que sosté el cosmos i la societat, la llei natural i moral, i també el deure propi de cada persona segons la seva situació i etapa de la vida. La Bhagavad Gita, un dels textos més llegits de l'hinduisme, afirma que val més complir el propi dharma, encara que sigui de manera imperfecta, que el d'un altre de manera perfecta.

En el budisme, la paraula adquireix altres sentits. Amb majúscula, el Dharma és l'ensenyament del Buda, un dels tres refugis al costat del Buda i la comunitat. En la filosofia budista, els dharmes són també els elements o fenòmens bàsics dels quals està feta l'experiència. El concepte està estretament unit al karma: actuar d'acord amb el dharma genera conseqüències favorables, mentre que apartar-se'n produeix patiment. En l'hinduisme històric, la idea del deure propi es va vincular al sistema de castes, un ús que ha rebut crítiques profundes dins i fora de l'Índia.

Llegit amb llibertat, el dharma planteja una pregunta que ens sembla fonamental: quin és el meu camí propi, el que em correspon fer en aquest moment de la meva vida? Aquesta idea té afinitats amb la vocació, amb la recerca del sentit de la vida de què parlava Frankl, i fins i tot amb l'autenticitat existencialista. Però hi afegeix una cosa que la cultura individualista sol oblidar: el propi camí no es defineix només pel desig personal, sinó en relació amb un ordre més ampli i amb les responsabilitats envers els altres.

Preguntar-se pel propi dharma pot ser un exercici de discerniment. Quines capacitats tinc i què necessita el món de mi? Quines responsabilitats em corresponen en aquest moment, i quines estic assumint per pressió aliena? Estic intentant viure la vida d'un altre? La tradició índia suggereix que actuar segons el propi camí, sense comparar-se ni envejar el dels altres, porta una pau profunda. I en el seu sentit budista, el dharma ens recorda també que hi ha ensenyaments i pràctiques, com el noble camí òctuple, que ens poden orientar.