Karma

La paraula sànscrita karma vol dir simplement acció. En les tradicions de l'Índia designa també la llei segons la qual tota acció produeix conseqüències que afecten qui la fa, en aquesta vida o en d'altres. La idea apareix a les Upanishads i es desenvolupa en l'hinduisme, el budisme i el jainisme, amb matisos diferents en cada tradició. Està estretament unida a la creença en el cicle de naixements i morts, el samsara, del qual les pràctiques espirituals busquen alliberar, i al dharma, l'ordre que sosté el món i la conducta recta.

El budisme hi va introduir un gir important: el que genera karma no és l'acció externa per si sola, sinó la intenció que la mou. Una mateixa acció pot tenir un pes molt diferent segons si neix de l'avidesa, l'odi o la ignorància, o de la generositat, la bondat i la comprensió. A més, el karma no es concep com un càstig imposat per un jutge diví, sinó com un procés natural de causa i efecte, semblant a la manera com una llavor dona un fruit. A Occident la paraula s'ha popularitzat sovint en un sentit simplificat, gairebé com una justícia còsmica que retorna a cadascú el que mereix.

Llegit amb cura, el karma ens ofereix una reflexió valuosa sobre la responsabilitat i la formació del caràcter. Les nostres accions, paraules i pensaments ens van modelant: el que repetim es converteix en hàbit, i l'hàbit en destí. Aquesta idea té paral·lels en l'ètica aristotèlica de les virtuts. Alhora, ens sembla important rebutjar les lectures que culpen les persones del seu patiment o que justifiquen les desigualtats com a merescudes. Aquesta interpretació contradiu la compassió que és al centre d'aquestes mateixes tradicions.

Sense necessitat d'assumir creences sobre altres vides, el karma convida a parar atenció a les intencions amb què actuem i a les empremtes que deixen. Cada gest d'impaciència o d'amabilitat reforça una tendència. Preguntar-se des d'on actuem, i quines llavors estem sembrant en nosaltres i en els altres, és una manera de prendre's seriosament la nostra llibertat. També alleuja: si el present és fruit de causes, podem conrear ara les condicions d'alguna cosa diferent, com ensenya el noble camí òctuple.