Atenció plena

El terme pali sati, que acostumem a traduir com a atenció plena, volia dir originalment una cosa propera a recordar o tenir present. En el budisme designa la capacitat de mantenir la consciència en el que està passant, sense distreure's ni perdre's en pensaments. Forma part del noble camí òctuple i té un text clàssic, el discurs sobre els fonaments de l'atenció, que proposa observar quatre àmbits: el cos, les sensacions, els estats de la ment i els fenòmens mentals. La pràctica consisteix a notar el que apareix, reconèixer-ho i deixar-ho passar.

A finals dels anys setanta, el biòleg Jon Kabat-Zinn va adaptar aquestes pràctiques a un context laic i clínic amb un programa de reducció de l'estrès basat en mindfulness. Poc després es va desenvolupar una teràpia cognitiva basada en l'atenció plena per prevenir recaigudes en la depressió. Des d'aleshores, la recerca científica n'ha estudiat els efectes i el terme s'ha popularitzat enormement. Se sol definir com parar atenció de manera intencionada al moment present i sense jutjar. Té parents en altres tradicions, com la prosoché estoica o l'aquí i ara de la teràpia Gestalt.

L'atenció plena ens sembla una pràctica valuosa, però també la mirem amb esperit crític. El seu èxit ha tingut un preu: en molts casos s'ha convertit en una tècnica de productivitat o d'adaptació, deslligada de l'ètica i de la visió del món on va néixer. Alguns autors parlen d'un mindfulness mercantilitzat, que ajuda els treballadors a suportar millor condicions que caldria canviar. Per a nosaltres, l'atenció és valuosa quan obre a una comprensió més profunda d'un mateix i del món, no quan serveix per rendir més sense preguntar.

Practicar-la és a l'abast de qualsevol persona. Pot començar amb uns minuts al dia observant la respiració, tornant-hi cada vegada que la ment es distreu, sense retrets. També es pot conrear en activitats quotidianes, com menjar, caminar o rentar plats, parant atenció plena al que es fa. Amb el temps, aquesta pràctica ajuda a interrompre la rumiació i a respondre en lloc de reaccionar. Si es travessa un malestar intens, convé fer-ho acompanyat, perquè l'atenció també pot fer aflorar continguts difícils.