Equanimitat

upekkhā (pali)

Equanimitat: Estabilitat de la ment davant del que és agradable i desagradable, sense aferrar-s'hi ni rebutjar-ho.

En el budisme, l'equanimitat, upekkhā en pali, és una de les quatre actituds incommensurables, al costat de la bondat amorosa, la compassió i l'alegria compartida. Designa un equilibri de la ment que no es deixa arrossegar per l'atracció cap al que és agradable ni pel rebuig del que és desagradable. La tradició la compara amb la terra, que rep per igual el que s'hi llança, o amb una muntanya que el vent no mou. No és fredor ni desinterès, sinó una estabilitat interior que permet ser present davant de tot el que passa.

Els comentaristes budistes advertien de les seves falsificacions. El comentarista Buddhaghosa va descriure per a cada actitud un enemic llunyà, el seu contrari, i un enemic proper, que se li assembla però la corromp. L'enemic proper de l'equanimitat és la indiferència: una distància que no neix de la comprensió, sinó de la desconnexió. La veritable equanimitat no es desentén dels altres, sinó que és la base que sosté la compassió sense que s'enfonsi. A Occident, els estoics van conrear un ideal proper, i l'ataràxia epicúria i escèptica apunta en una direcció similar.

Ens sembla una actitud molt necessària en un món que ens sotmet a sotracs constants: notícies alarmants, estímuls incessants, alts i baixos emocionals amplificats per les xarxes. L'equanimitat permet rebre tot això sense quedar a mercè de cada onada, i respondre amb lucidesa en lloc de reaccionar. És especialment valuosa per a qui acompanya el patiment aliè, perquè li permet ser a prop del dolor sense desbordar-se. També té molt a veure amb el despreniment, entès com a llibertat i no com a fugida.

L'equanimitat es conrea a poc a poc, observant com reaccionem davant del que ens agrada i del que ens desagrada. Pot ajudar notar en el cos la tensió del desig i del rebuig, i deixar que s'afluixi; recordar que tot passa; o repetir, en moments difícils, frases que expressin acceptació del que no podem canviar. Davant de la ira o l'eufòria, aturar-se un moment abans d'actuar ja és un exercici d'equanimitat. Amb el temps, la ment aprèn a tornar al seu centre amb més facilitat.

Vegeu també

Ataràxia

Estat de serenitat i absència de torbació de l'ànima, meta d'epicuris, escèptics i estoics.

Despreniment

Actitud de no aferrar-se a les coses, les persones ni els resultats, present en el budisme, l'estoïcisme i la mística.

Vols portar aquest concepte a la teva vida?

A Cura sui no només expliquem la filosofia: la practiquem junts. Descobreix els cursos on treballem aquestes idees.

Veure tots els cursos
.