Despreniment

El despreniment, o desaferrament, és una actitud que apareix amb noms diferents en moltes tradicions espirituals i filosòfiques. En la mística cristiana medieval, el mestre Eckhart va parlar de la Gelassenheit, deixar ser, i d'un despreniment que allibera l'ànima de tot el que la lliga, fins i tot de les seves pròpies imatges de Déu. Sant Joan de la Creu ho va expressar amb la via del no-res: per arribar a posseir-ho tot, no voler posseir res. A la Bhagavad Gita, es convida a actuar sense aferrament als fruits de l'acció, i en el budisme el despreniment és l'antídot de l'aferrament que causa el patiment.

És fàcil confondre el despreniment amb la indiferència o amb la fugida del món, però les tradicions insisteixen en el contrari. No es tracta de deixar d'estimar, de desentendre's dels altres o de renunciar a actuar, sinó de fer-ho sense aferrar-s'hi, sense exigir que les coses siguin com volem. Els estoics van arribar a una intuïció semblant amb la dicotomia del control: podem comprometre'ns plenament amb el que depèn de nosaltres i acceptar amb serenitat el que no. Heidegger va recuperar el terme d'Eckhart per proposar una relació més serena amb la tècnica, que la fa servir sense quedar-ne dominat.

Aquesta actitud ens sembla un camí de llibertat profundament necessari avui. Vivim lligats a possessions, expectatives, imatges de nosaltres mateixos, resultats i aprovacions, i aquests lligams generen ansietat i dependència. El despreniment, ben entès, ens permet gaudir més de les coses precisament perquè no ens esclavitzen. Té molt a veure amb l'autarquia antiga i amb l'equanimitat budista, i ofereix una alternativa real a la lògica del consum i de l'acumulació.

El despreniment no s'imposa per decret, sinó que s'aprèn amb el temps i amb petites pràctiques. Pot començar per notar on ens aferrem amb més força: a tenir raó, a controlar, a una persona, a un objecte, a un resultat. Preguntar-se què passaria si deixéssim anar una mica, què temem perdre, sol afluixar la tensió. Donar coses que ja no necessitem, actuar tan bé com puguem sense obsessionar-nos amb el resultat, acceptar els canvis sense resistència inútil. A poc a poc, es descobreix una lleugeresa que no és manca de compromís, sinó llibertat.