Dicotomia del control

L'Enquiridió, el manual que recull els ensenyaments d'Epictet, comença amb una distinció que ha esdevingut emblema de l'estoïcisme: hi ha coses que depenen de nosaltres i coses que no. De nosaltres depenen els nostres judicis, impulsos, desitjos i rebuigs; no en depenen el cos, la reputació, les possessions ni el que fan els altres. Epictet, que havia estat esclau, sabia bé el poc que controlem de les circumstàncies externes, i per això va situar la llibertat en l'únic lloc on ningú no ens la pot arrabassar: en l'ús que fem de la nostra ment.

La idea sovint s'interpreta malament com una invitació a la resignació o a la indiferència, però no és això. Els estoics actuaven al món, s'implicaven en la política i en la vida familiar, tot i que ho feien amb una «clàusula de reserva»: faré el possible, si res no ho impedeix. El resultat no és a les nostres mans; la qualitat de la nostra acció, sí. Segles després, la psicologia cognitiva va recuperar aquesta intuïció en mostrar que bona part del nostre patiment prové de la interpretació que fem dels fets, base de la reestructuració cognitiva.

Com a eina terapèutica té un valor enorme, sempre que no s'utilitzi per culpabilitzar les persones del seu malestar. Distingir el que depèn de nosaltres alleuja l'ansietat que neix de voler-ho controlar tot i allibera energia per al que sí que podem canviar. Però la lectura crítica ens obliga a afegir-hi una cosa: moltes coses que no depenen de mi sí que depenen de nosaltres, del que podem fer plegats. La dicotomia del control no hauria de servir per acceptar en silenci l'injust, sinó per actuar amb més lucidesa i menys angoixa.

A la pràctica, és un exercici que es pot fer en qualsevol moment d'aclaparament: quina part d'això és a les meves mans i quina no? Deixar anar la segona no vol dir que deixi d'importar, sinó deixar de gastar-hi una preocupació estèril. Concentrar-se en la primera retorna una sensació d'agència que sovint havíem perdut. Amb el temps, aquesta pregunta es converteix en un hàbit que s'assembla molt al despreniment d'altres tradicions i que ens apropa a la serenitat sense renunciar al compromís.