Reestructuració cognitiva: Tècnica terapèutica per identificar i qüestionar pensaments disfuncionals, hereva de la idea estoica que ens torben els nostres judicis.

La reestructuració cognitiva és una de les tècniques centrals de les teràpies cognitivoconductuals. Consisteix a identificar els pensaments automàtics que acompanyen un malestar, examinar-los amb cura i substituir-los, quan cal, per interpretacions més ajustades a la realitat. Els seus principals impulsors van ser Albert Ellis, amb la seva teràpia racional emotiva, i Aaron Beck, amb la teràpia cognitiva, a partir dels anys cinquanta i seixanta. Tots dos compartien una idea senzilla i poderosa: no són només els esdeveniments els que ens fan patir, sinó el que pensem sobre ells.

Ellis reconeixia obertament el seu deute amb els estoics, en particular amb Epictet, que havia ensenyat que no ens torben les coses sinó les nostres opinions sobre les coses. El seu model explicava com una situació activadora, filtrada per una creença, produeix una conseqüència emocional. La tècnica es recolza sovint en el diàleg socràtic: el terapeuta no imposa una altra manera de pensar, sinó que ajuda la persona a revisar les seves pròpies distorsions cognitives mitjançant preguntes. Les teràpies anomenades de tercera generació han matisat aquest enfocament, proposant no tant canviar el contingut dels pensaments com la relació que hi mantenim, en la línia de l'atenció plena.

Aquesta tècnica mostra de manera molt clara com la filosofia antiga continua viva en la psicologia contemporània. La dicotomia del control i l'examen dels judicis, que els estoics practicaven com a exercicis espirituals, hi reapareixen en forma d'eines terapèutiques. Ens alegra aquest pont, però també volem recordar el que de vegades es perd pel camí: per als antics, examinar els judicis formava part d'una visió global de la vida bona, no només d'una estratègia per sentir-se millor.

Qualsevol persona pot assajar una versió senzilla d'aquest exercici. Davant d'una emoció intensa, anotar què ha passat, què he pensat i què he sentit. Després, revisar aquest pensament: és completament cert? Què diria algú que em coneix bé? Quina altra interpretació és possible? L'objectiu no és forçar-se a pensar en positiu, sinó veure-hi més clar. Quan el malestar és intens o persistent, un professional pot guiar aquest treball de manera molt més eficaç que la pràctica en solitari.

Vegeu també

Distorsions cognitives

Patrons de pensament esbiaixats, com catastrofitzar o generalitzar, que alimenten el malestar emocional.

Dicotomia del control

Distinció estoica entre el que depèn de nosaltres (judicis, intencions, accions) i el que no.

Vols portar aquest concepte a la teva vida?

A Cura sui no només expliquem la filosofia: la practiquem junts. Descobreix els cursos on treballem aquestes idees.

Veure tots els cursos
.