Enciclopèdia

Els conceptes de la filosofia pràctica, explicats de manera clara i oberta a tothom.

Tradicions

Tipus

Virtut Passió o emoció Pràctica o exercici Principi o doctrina Malestar psicològic Estat o experiència Mecanisme psíquic Fenomen social o cultural

Treure filtres

Pràctica o exercici 15 conceptes

A C E I K M N P R

A

Acceptació incondicional: Actitud d'acollir la persona tal com és, sense jutjar-la, que Carl Rogers va considerar essencial per al creixement.
Atenció plena: Capacitat de parar atenció de manera intencionada al moment present, sense jutjar; d'origen budista, avui molt utilitzada en psicologia.
Autocompassió: Tractar-se a un mateix amb l'amabilitat i la comprensió que oferiríem a un amic en moments difícils (Kristin Neff).

C

Contemplació: Atenció silenciosa en què es deixa de raonar per simplement ser present davant del que és.

E

Epokhé: Suspensió del judici que practicaven els escèptics per assolir la tranquil·litat; la fenomenologia la va recuperar com a mètode.
Exercicis espirituals: Pràctiques de la filosofia antiga, estudiades per Pierre Hadot, destinades a transformar la manera de veure el món i de viure.

I

Ioga: Tradició de disciplines espirituals per unir cos, ment i consciència; molt més que la pràctica postural.

K

Koan: Pregunta o relat paradoxal del zen que desborda la lògica per provocar un despertar.

M

Meditació: Conjunt de pràctiques per entrenar l'atenció i la consciència, presents en tradicions orientals i occidentals.
Memento mori: «Recorda que moriràs»: pràctica de tenir present la pròpia mortalitat per viure amb plenitud.
Ment de principiant: Actitud zen d'apropar-se a tot amb obertura i curiositat, sense idees preconcebudes.

N

Noble camí òctuple: Camí budista cap a la fi del patiment: recta visió, intenció, paraula, acció, manera de viure, esforç, atenció i concentració.

P

Premeditatio malorum: Exercici estoic d'anticipar mentalment les adversitats per no ser-ne sorprès i relativitzar-les.
Prosoché: Actitud estoica d'atenció constant a un mateix, als propis judicis i al moment present.

R

Reestructuració cognitiva: Tècnica terapèutica per identificar i qüestionar pensaments disfuncionals, hereva de la idea estoica que ens torben els nostres judicis.