¡Novetat! Descobreix "Semana Serena", el nostre programa gratuït d'iniciació a l'actitud serena
Uneix-te aquíActitud d'acollir la persona tal com és, sense jutjar-la, que Carl Rogers va considerar essencial per al creixement.
Les tres instàncies de l'aparell psíquic segons Freud: els impulsos, la mediació amb la realitat i les normes interioritzades.
Pèrdua de la capacitat de sentir plaer o interès per activitats que abans resultaven gratificants.
Resposta d'alerta davant d'una amenaça anticipada, amb inquietud, tensió i preocupació; és un problema quan esdevé intensa o persistent.
Principi de la teràpia Gestalt i de moltes tradicions contemplatives: atendre l'experiència present en lloc del passat o el futur.
Patró universal de l'inconscient col·lectiu que s'expressa en mites, somnis i símbols (Jung).
Capacitat de parar atenció de manera intencionada al moment present, sense jutjar; d'origen budista, avui molt utilitzada en psicologia.
Viure segons eleccions assumides com a pròpies, en lloc de deixar-se portar pel que «es» fa o s'espera.
Tractar-se a un mateix amb l'amabilitat i la comprensió que oferiríem a un amic en moments difícils (Kristin Neff).
Valoració que una persona fa de si mateixa i del seu propi valor.
Tendència a desenvolupar plenament les pròpies capacitats i arribar a ser qui un pot ser; concepte central de Maslow i Rogers.
Sensació de manca de sentit, avorriment i buit que Frankl va considerar un malestar característic del nostre temps.
Sensibilitat davant el patiment propi i aliè unida al desig d'alleujar-lo.
Coherència entre el que una persona sent, pensa i expressa; per a Rogers, condició d'una relació terapèutica genuïna.
Emoció que sorgeix quan sentim que hem transgredit una norma o fet mal a algú; pot portar a reparar o paralitzar.
Estat prolongat de tristesa profunda, pèrdua d'interès i manca d'energia que afecta la vida quotidiana.
Tendència cap a allò que ens manca. Estoics i budistes el van veure com a font de patiment; per a Lacan, és una manca que mai no s'omple.
Patrons de pensament esbiaixats, com catastrofitzar o generalitzar, que alimenten el malestar emocional.
Procés psicològic i emocional d'adaptació a una pèrdua significativa, especialment la mort d'un ésser estimat.
Capacitat de comprendre i sentir des de dins l'experiència d'una altra persona sense perdre la pròpia perspectiva.
Reacció de l'organisme davant d'exigències que percebem com a superiors als nostres recursos; útil a curt termini, nociva quan es cronifica.
Moment d'intensa plenitud, unitat i sentit descrit per Maslow, sovint viscut com a transformador.
Estat d'absorció total en una activitat desafiadora en què es perd la noció del temps (Mihály Csíkszentmihályi).
Part de la vida psíquica que escapa a la consciència però influeix en el que sentim, pensem i fem.
Segons Jung, capa profunda de la psique compartida per tota la humanitat, que conté els arquetips.
Estat en què, després d'experiències repetides de manca de control, una persona deixa d'intentar canviar la seva situació (Martin Seligman).
Procés pel qual una persona integra els aspectes conscients i inconscients de la seva psique i arriba a ser ella mateixa (Jung).
Emoció que sorgeix davant d'una ofensa o un obstacle; Sèneca li va dedicar un tractat sencer per aprendre a dominar-la.
Model d'Abraham Maslow que ordena les necessitats humanes des de les fisiològiques fins a l'autorealització.
Sensació difusa d'incomoditat o patiment psíquic que no sempre té una causa clara ni encaixa en un diagnòstic.
Tesi de Freud segons la qual la civilització exigeix renunciar a impulsos, cosa que genera una insatisfacció inevitable.
Processos inconscients amb què el jo es protegeix de l'angoixa i dels conflictes interns.
Rebuig a reconèixer una realitat dolorosa, com si no existís.
En Jung, conjunt d'aspectes de la personalitat que rebutgem i no reconeixem com a propis.
Emoció bàsica que ens prepara per respondre davant d'un perill present.
Atribuir a altres persones sentiments o desitjos propis que no es reconeixen com a tals.
Força psíquica que empeny cap a una fi; Freud va distingir entre pulsió de vida (Eros) i pulsió de mort (Tànatos).
Justificació, amb raons aparentment lògiques, de conductes el motiu real de les quals és un altre.
Tècnica terapèutica per identificar i qüestionar pensaments disfuncionals, hereva de la idea estoica que ens torben els nostres judicis.
Mecanisme pel qual es mantenen fora de la consciència desitjos o records que resulten inacceptables.
Capacitat d'afrontar l'adversitat, refer-se'n i, de vegades, sortir-ne transformat.
Tendència a donar voltes de manera repetitiva a pensaments negatius sense arribar a resoldre'ls.
Per a Viktor Frankl, la motivació humana fonamental, que es pot trobar fins i tot enmig del patiment.
Esgotament emocional, distanciament i sensació d'ineficàcia causats per un estrès laboral crònic.
Experiència dolorosa de desconnexió que apareix quan els vincles que tenim no es corresponen amb els que necessitem.
Transformació d'impulsos en activitats socialment valorades, com l'art o el coneixement.
Teoria de John Bowlby segons la qual els vincles primerencs amb els cuidadors modelen la nostra manera de relacionar-nos.
Desplaçament cap al terapeuta de sentiments i patrons viscuts amb figures importants del passat.
Empremta psíquica que deixa una experiència aclaparadora que desborda la capacitat de la persona per processar-la.
Emoció davant la pèrdua o la decepció que convida a la retirada i a la reflexió.
Emoció de sentir-se exposat i jutjat com a persona inadequada; a diferència de la culpa, no se centra en un acte sinó en un mateix.