Repressió

Freud considerava la repressió la pedra angular de la psicoanàlisi. Amb aquest terme designava el procés pel qual certs continguts psíquics, desitjos, records o fantasies que resulten inacceptables per a la consciència, en són apartats i mantinguts a l'inconscient. La repressió no elimina aquests continguts: els desplaça a un lloc on continuen actius, buscant expressar-se per altres vies. Per això Freud parlava del retorn del que s'ha reprimit, que es manifesta en símptomes, somnis, lapsus o repeticions.

Convé distingir la repressió, que és un procés inconscient, de la supressió, que consisteix a apartar deliberadament un pensament de la ment. Tampoc no s'ha de confondre amb el sentit quotidià de reprimir, com contenir-se o no expressar alguna cosa, tot i que tots dos significats es toquen. En la teoria freudiana, la repressió està lligada als conflictes entre les pulsions i les exigències morals i socials interioritzades. Moltes experiències de trauma queden també fora de la memòria conscient, tot i que la recerca actual matisa que no tots els oblits es deuen a la repressió.

El concepte ha tingut també una lectura social molt influent. El mateix Freud va sostenir que la civilització exigeix renunciar a impulsos, cosa que genera un malestar en la cultura. Herbert Marcuse va parlar d'una repressió excedent, més enllà de la necessària per a la convivència, imposada per un ordre social basat en el rendiment. Avui podríem preguntar-nos què es reprimeix en una societat que es presenta com a lliure i que, tanmateix, exigeix mostrar-se sempre feliç, productiu i en control: potser la tristesa, la fragilitat o el cansament.

En la vida personal, el que s'ha reprimit no es deixa veure fàcilment, però deixa rastres. Emocions que apareixen sense causa aparent, reaccions que ens sorprenen, somnis recurrents o temes que evitem poden assenyalar alguna cosa que no s'ha pogut integrar. No sempre convé forçar-ne l'aparició: el que està reprimit ho està per alguna raó, i apropar-s'hi requereix cura i, sovint, acompanyament. El que sí que podem conrear és una actitud més oberta envers el que sentim, que redueixi la necessitat d'amagar-ho.