Projecció

En psicoanàlisi, la projecció és el mecanisme pel qual una persona atribueix als altres sentiments, desitjos o trets propis que no pot reconèixer com a seus. Qui no tolera la seva pròpia agressivitat pot percebre hostilitat en tots els qui l'envolten; qui nega la seva enveja pot sentir-se constantment envejat. Freud va descriure aquest procés com una forma de defensa: expulsar cap enfora el que resulta amenaçador a dins permet alliberar-se de l'angoixa que provocaria reconèixer-ho, tot i que a costa de deformar la percepció dels altres.

No tota projecció és patològica. En un sentit ampli, sempre projectem alguna cosa de nosaltres mateixos en la nostra manera de veure el món: interpretem els altres a partir de les nostres experiències, expectatives i pors. Jung va insistir que el que projectem amb més intensitat sol pertànyer a la nostra ombra, aquelles parts de la personalitat que rebutgem. Un indici de projecció és la reacció desproporcionada davant d'un tret aliè, sobretot quan ens irrita especialment. La transferència terapèutica és, en part, una forma particular de projecció.

Quan mirem la vida col·lectiva, la projecció esdevé especialment inquietant. Grups i societats senceres projecten sobre altres, estrangers, minories, adversaris polítics, allò que no volen veure en si mateixos, i els converteixen en dipositaris de tots els mals. René Girard va descriure aquest procés en el mecanisme del boc expiatori. Comprendre la projecció és, per tant, una eina de pensament crític: ens ajuda a sospitar dels discursos que divideixen el món entre bons i dolents. L'etnocentrisme, que jutja altres cultures des de la pròpia, sovint s'alimenta d'aquestes projeccions.

Retirar les projeccions és una de les tasques més fecundes de l'autoconeixement. Quan algú ens irrita molt, pot ser útil preguntar-se si allò que rebutgem té alguna cosa a veure amb nosaltres. No sempre serà així, però sovint la resposta sorprèn. També ajuda escoltar el que els altres diuen de nosaltres sense descartar-ho de seguida. Reconèixer com a propi el que atribuíem als altres no és agradable, però allibera: millora les relacions, redueix els conflictes i ens retorna una part de nosaltres mateixos que havíem perdut.