Transferència

Freud va descobrir la transferència en la seva pràctica clínica, gairebé a desgrat seu. Va observar que els seus pacients desenvolupaven envers ell sentiments intensos, d'amor, hostilitat, dependència o desconfiança, que no s'explicaven per la relació real, sinó que repetien patrons viscuts amb figures importants del passat, especialment els pares. Al principi ho va considerar un obstacle per al tractament. Més tard va comprendre que era una oportunitat única: en la transferència, el passat es fa present i pot ser observat, comprès i elaborat en la relació terapèutica.

La transferència no és exclusiva de la consulta. Tots projectem en les nostres relacions actuals expectatives, pors i desitjos que procedeixen d'experiències anteriors. Tractem un cap com tractàvem una figura d'autoritat de la infància, esperem d'una parella el que no vam rebre de petits, reaccionem davant d'un gest amb una intensitat que pertany a una altra història. Per això està emparentada amb la projecció i amb el que la teoria de l'aferrament descriu com a models interns de relació. El terapeuta, al seu torn, experimenta reaccions envers el pacient, cosa que s'anomena contratransferència.

Fora de la consulta, aquest concepte ofereix una clau de lectura molt útil per a l'autoconeixement. Ens convida a preguntar-nos quant del que sentim envers algú té a veure amb aquesta persona i quant amb la nostra història. També és important per a qualsevol relació d'ajuda o d'acompanyament, on les transferències apareixen inevitablement i requereixen ser reconegudes amb cura. Una relació que les ignora corre el risc de repetir ferides en lloc de reparar-les.

Reconèixer les pròpies transferències no és senzill, però hi ha senyals. Quan una reacció és desproporcionada respecte al que ha passat, quan sentim envers algú una cosa molt intensa gairebé sense conèixer-lo, o quan un mateix tipus de conflicte es repeteix amb persones diferents, potser estem responent a una història anterior. Aturar-se a preguntar a qui ens recorda aquesta persona o aquesta situació pot obrir una comprensió nova. Explorar-ho en un espai terapèutic permet transformar aquests patrons en lloc de continuar repetint-los.