¡Novetat! Descobreix "Semana Serena", el nostre programa gratuït d'iniciació a l'actitud serena
Uneix-te aquíCulpa: Emoció que sorgeix quan sentim que hem transgredit una norma o fet mal a algú; pot portar a reparar o paralitzar.
La culpa és l'emoció que apareix quan sentim que hem fet alguna cosa malament: que hem transgredit una norma que considerem vàlida o que hem causat mal a algú. S'acompanya de malestar, remordiment i desig de reparar. Té, per tant, una funció moral valuosa: ens permet reconèixer les nostres faltes i corregir-les, i sense ella la convivència seria difícil. A diferència de la vergonya, que apunta al que som, la culpa es refereix al que hem fet, i per això sol ser més fàcil de treballar.
El pensament modern n'ha explorat també el costat fosc. Freud va atribuir al superjo, la instància que interioritza les normes, una severitat que pot generar un sentiment de culpa desproporcionat, fins i tot sense falta real, com es descriu en el model d'allò, jo i superjo. Nietzsche va resseguir l'origen de la culpa en la lògica del deute i la va veure com un instrument per girar els éssers humans contra si mateixos. Després de la Segona Guerra Mundial, Karl Jaspers va distingir entre culpa criminal, política, moral i metafísica, per pensar les responsabilitats col·lectives.
Per a una escola de cura com la nostra, la culpa és un territori delicat. D'una banda, reconèixer el mal que causem és part essencial de la maduresa i de la justícia. De l'altra, moltes persones carreguen culpes que no els corresponen, heretades d'educacions rígides, de mandats religiosos o socials, o de relacions en què se les responsabilitzava de tot. Distingir la responsabilitat, que mira cap a la reparació, de la culpa paralitzant, que només castiga, és un exercici de lucidesa i d'alliberament.
Davant de la culpa, pot ajudar fer-se algunes preguntes: he fet realment alguna cosa que considero incorrecta, o estic responent a una exigència aliena? Si hi ha mal, què puc fer per reparar-lo? Demanar perdó, assumir les conseqüències i canviar el que sigui possible solen alleujar més que l'autoflagel·lació. I quan la culpa persisteix sense motiu clar, l'autocompassió i, si cal, l'acompanyament terapèutic poden ajudar a deixar anar un pes que no ajuda ningú.
Emoció de sentir-se exposat i jutjat com a persona inadequada; a diferència de la culpa, no se centra en un acte sinó en un mateix.
Les tres instàncies de l'aparell psíquic segons Freud: els impulsos, la mediació amb la realitat i les normes interioritzades.
A Cura sui no només expliquem la filosofia: la practiquem junts. Descobreix els cursos on treballem aquestes idees.
Veure tots els cursos