Psicoanàlisi

Conceptes de psicoanàlisi 14

Les tres instàncies de l'aparell psíquic segons Freud: els impulsos, la mediació amb la realitat i les normes interioritzades.

Emoció que sorgeix quan sentim que hem transgredit una norma o fet mal a algú; pot portar a reparar o paralitzar.

Tendència cap a allò que ens manca. Estoics i budistes el van veure com a font de patiment; per a Lacan, és una manca que mai no s'omple.

Part de la vida psíquica que escapa a la consciència però influeix en el que sentim, pensem i fem.

Tesi de Freud segons la qual la civilització exigeix renunciar a impulsos, cosa que genera una insatisfacció inevitable.

Processos inconscients amb què el jo es protegeix de l'angoixa i dels conflictes interns.

Rebuig a reconèixer una realitat dolorosa, com si no existís.

Atribuir a altres persones sentiments o desitjos propis que no es reconeixen com a tals.

Força psíquica que empeny cap a una fi; Freud va distingir entre pulsió de vida (Eros) i pulsió de mort (Tànatos).

Justificació, amb raons aparentment lògiques, de conductes el motiu real de les quals és un altre.

Mecanisme pel qual es mantenen fora de la consciència desitjos o records que resulten inacceptables.

Transformació d'impulsos en activitats socialment valorades, com l'art o el coneixement.

Desplaçament cap al terapeuta de sentiments i patrons viscuts amb figures importants del passat.

Empremta psíquica que deixa una experiència aclaparadora que desborda la capacitat de la persona per processar-la.