¡Novetat! Descobreix "Semana Serena", el nostre programa gratuït d'iniciació a l'actitud serena
Uneix-te aquíEn el budisme, set o aferrament al que desitgem que perduri; arrel del patiment segons la segona noble veritat.
Doctrina budista segons la qual no existeix un jo permanent i independent, sinó processos que canvien constantment.
Principi de la teràpia Gestalt i de moltes tradicions contemplatives: atendre l'experiència present en lloc del passat o el futur.
Capacitat de parar atenció de manera intencionada al moment present, sense jutjar; d'origen budista, avui molt utilitzada en psicologia.
En l'hinduisme, el si mateix essencial, que el Vedanta identifica amb Brahman, la realitat última.
Tractar-se a un mateix amb l'amabilitat i la comprensió que oferiríem a un amic en moments difícils (Kristin Neff).
Sensibilitat davant el patiment propi i aliè unida al desig d'alleujar-lo.
Tendència cap a allò que ens manca. Estoics i budistes el van veure com a font de patiment; per a Lacan, és una manca que mai no s'omple.
Actitud de no aferrar-se a les coses, les persones ni els resultats, present en el budisme, l'estoïcisme i la mística.
Ordre que sosté el cosmos i, en l'àmbit personal, el deure o camí propi de cada persona; en el budisme, també l'ensenyament del Buda.
Patiment o insatisfacció inherent a l'existència condicionada, des del dolor evident fins a la inquietud subtil.
Estabilitat de la ment davant del que és agradable i desagradable, sense aferrar-s'hi ni rebutjar-ho.
Tot el que existeix canvia i passa; aferrar-se al que no dura genera patiment.
Tradició de disciplines espirituals per unir cos, ment i consciència; molt més que la pràctica postural.
Llei de causa i efecte moral: les nostres accions intencionades generen conseqüències que ens condicionen.
Pregunta o relat paradoxal del zen que desborda la lògica per provocar un despertar.
Il·lusió que ens fa prendre per real i separat allò que és aparent i canviant.
Conjunt de pràctiques per entrenar l'atenció i la consciència, presents en tradicions orientals i occidentals.
Actitud zen d'apropar-se a tot amb obertura i curiositat, sense idees preconcebudes.
Extinció del desig, de l'aferrament i del patiment; l'alliberament final en el budisme.
Camí budista cap a la fi del patiment: recta visió, intenció, paraula, acció, manera de viure, esforç, atenció i concentració.
Ensenyament central del Buda: existeix el patiment, té una causa, pot cessar i hi ha un camí per aconseguir-ho.
Virtut confuciana d'humanitat o benevolència: tractar els altres amb bondat i respecte.
En el zen, experiència sobtada de despertar o de comprensió de la pròpia naturalesa.
Assossegament de l'activitat mental que moltes tradicions consideren condició de l'autoconeixement i de l'experiència espiritual.
El camí o principi que sosté tot el que existeix i que no es pot anomenar del tot.
Característiques de tot allò condicionat segons el budisme: impermanència, insatisfacció i absència d'un jo permanent.
Ensenyament budista, sobretot del Mahayana, segons el qual res no existeix de manera independent sinó en interdependència.
Acció sense esforç forçat, en harmonia amb el curs natural de les coses.
Dos principis oposats i complementaris la interacció dels quals dona forma a tots els fenòmens.