Satori

Satori prové d'un verb japonès que vol dir comprendre. En la tradició zen designa l'experiència de despertar, en què es percep de manera directa la veritable naturalesa de la realitat i d'un mateix, més enllà dels conceptes. Se sol fer servir al costat d'un altre terme, kenshō, que vol dir veure la pròpia naturalesa. El zen insisteix que aquesta comprensió no s'assoleix per acumulació de coneixements, sinó per una transformació sobtada de la mirada, sovint després d'un llarg treball amb la meditació o amb un koan.

Dins del zen hi ha dues grans sensibilitats respecte al despertar. L'escola Rinzai posa l'accent en la il·luminació sobtada i en l'ús de koans per provocar-la. L'escola Soto, a partir del mestre japonès Dōgen, subratlla que la pràctica mateixa de seure en silenci ja és expressió de la il·luminació, i desconfia de convertir el satori en un objectiu. A Occident, el mestre D. T. Suzuki va contribuir al segle XX a difondre el concepte. Les experiències que descriu tenen certes semblances amb l'experiència cimera estudiada per Maslow, tot i que se situen en un altre marc.

El valuós del satori és que parla d'una forma de coneixement que no és només intel·lectual, sinó que implica tota la persona i transforma la seva manera d'estar al món. Però també volem prevenir contra alguns malentesos. El satori s'ha idealitzat de vegades com una experiència extraordinària que caldria perseguir, gairebé com un premi espiritual. Els mateixos mestres zen adverteixen que buscar-lo amb avidesa és una altra forma d'aferrament, i que l'important no és l'espurna, sinó com viu després qui l'ha tinguda. Com el nirvana, es desvirtua quan es converteix en un bé que s'adquireix.

Tot i no aspirar a grans experiències, podem reconèixer en la nostra vida petits moments de claredat en què alguna cosa es veu de sobte d'una altra manera: un problema que es desfà, una evidència que s'imposa, una sensació d'unitat amb el que ens envolta. Acollir-los amb senzillesa, sense aferrar-s'hi ni convertir-los en identitat, és una bona manera d'honorar-los. El zen diria que, després del despertar, un continua tallant llenya i portant aigua: la diferència és en com ho fa.