Ment de principiant

L'expressió japonesa shoshin, ment de principiant, va ser popularitzada a Occident pel mestre zen Shunryu Suzuki, que als anys seixanta va fundar un dels primers centres zen dels Estats Units. El seu llibre més conegut, recopilat a partir de les seves xerrades, porta precisament aquest títol. Suzuki sostenia que en la ment del principiant hi ha moltes possibilitats, mentre que en la de l'expert n'hi ha poques. La ment de principiant és una actitud d'obertura, curiositat i disponibilitat, lliure d'idees preconcebudes, amb què es pot afrontar qualsevol situació com si fos la primera vegada.

Aquesta actitud no és ignorància ni ingenuïtat. Es pot tenir molta experiència i conservar la ment de principiant, de la mateixa manera que es pot ser novell i estar ja ple de prejudicis. En el zen, es conrea sobretot en la pràctica de la meditació: seure cada dia com si fos la primera vegada, sense donar per suposat el que passarà, sense buscar repetir experiències anteriors. Té afinitats amb l'epokhé dels escèptics i de la fenomenologia, que suspèn els judicis habituals per veure les coses de nou, i amb l'atenció plena, que observa sense jutjar.

En una cultura que valora l'especialització, l'eficiència i les respostes ràpides, aquesta actitud resulta gairebé subversiva. Moltes vegades deixem de veure el que tenim davant perquè creiem saber ja què és: una persona, una ciutat, una tradició, un problema. La ment de principiant retorna frescor a l'experiència i humilitat al coneixement. En l'acompanyament, també és valuosa: escoltar algú sense encasellar-lo per endavant obre possibilitats que cap teoria prèvia no permetria veure.

Conrear aquesta ment és tan senzill com difícil. Pot començar per mirar alguna cosa quotidiana, un arbre, un àpat, el rostre d'algú conegut, com si fos la primera vegada. O per apropar-se a un tema que creiem dominar preguntant-nos què no sabem encara. En les converses, es pot traduir en escoltar sense preparar la resposta. Amb el temps, aquesta actitud alleugereix la vida: on abans hi havia rutina i saturació, torna a aparèixer la sorpresa, que la tradició filosòfica va considerar l'origen de tot pensar, i que el koan busca despertar.