Vacuïtat

La vacuïtat, śūnyatā en sànscrit, és una de les nocions centrals del budisme Mahayana. La va desenvolupar sobretot el filòsof indi Nagarjuna, fundador de l'escola del Camí del Mig, que va viure probablement al segle II. Afirma que cap fenomen no té una existència pròpia, independent i fixa: tot sorgeix en dependència de causes, condicions i relacions. Una taula depèn de la fusta, de l'arbre, de la pluja, del fuster, de l'ús que en fem; si en busquem l'essència aïllada, no la trobem. En aquest sentit, les coses estan buides d'ésser propi.

És fàcil malinterpretar la vacuïtat com a nihilisme, com si res no existís o res no importés. Però els textos insisteixen en el contrari: la vacuïtat és precisament el que fa possible el canvi, la relació i la vida. El cèlebre Sutra del cor afirma que la forma és vacuïtat i la vacuïtat és forma, és a dir, que les coses concretes i la seva vacuïtat no són dues realitats separades. La vacuïtat estén a tots els fenòmens la intuïció d'anatta, l'absència d'un jo fix. El mestre vietnamita Thich Nhat Hanh la va traduir amb una paraula suggeridora: interésser.

Ens atrau perquè ofereix una visió profundament relacional de la realitat, molt afí a l'ecologia i a una ètica de la cura del món. Si res no existeix per si mateix, tampoc nosaltres: som teixits de relacions amb altres persones, amb la natura, amb la història. Aquesta comprensió qüestiona d'arrel l'individualisme i la idea d'un subjecte aïllat que domina el món. També té un efecte alliberador: allò que semblava sòlid i inamovible, inclosos els nostres problemes i les nostres identitats, es pot transformar.

La vacuïtat no es comprèn només llegint-ne, sinó mirant l'experiència amb atenció. Un exercici senzill és prendre un objecte quotidià, com una tassa de te, i recórrer mentalment tot el que ha calgut perquè existeixi. Un altre és observar un pensament o una emoció i notar que depèn de moltes condicions. Amb el temps, aquesta mirada tendeix a afluixar la rigidesa i l'aferrament, i a despertar gratitud per la xarxa de relacions que ens sosté, en la línia de la impermanència i del koan zen, que busca trencar les nostres categories fixes.