Amb aquesta frase obre el mestre japonès Shunryu Suzuki el seu llibre Ment zen, ment de principiant (1970), un recull de xerrades que va donar als seus alumnes a Califòrnia. La ment de principiant (shoshin) és una actitud d'obertura, curiositat i absència d'idees preconcebudes, fins i tot davant del que creiem conèixer de sobres.
Com més sabem, més fàcil és deixar de veure. L'expert ja sap què trobarà, i per això sovint no hi troba res de nou. El principiant, en canvi, mira com si fos la primera vegada.
La tradició zen conrea aquesta actitud de moltes maneres. Una és el koan, una pregunta paradoxal que el mestre planteja al deixeble —«quin és el so d'una sola mà?»— i que no es pot resoldre amb la lògica habitual. El koan desarma la ment que creu saber, i en aquest desarmament pot obrir-se un llampec de comprensió directa, el satori.
Però no cal un monestir per practicar. N'hi ha prou amb l'atenció plena aplicada a allò quotidià: assaborir el cafè del matí com si no l'haguéssim tastat mai, escoltar algú conegut com si no sabéssim què dirà, recórrer el carrer de sempre buscant alguna cosa que no hàgim vist mai.
Avui, prova de fer una cosa habitual com si fos la primera vegada. Potser descobreixes que el de sempre no és mai del tot el mateix.
