Ren

Rén és la virtut central de l'ètica de Confuci, el mestre xinès que va viure entre els segles VI i V abans de la nostra era. Es tradueix com a humanitat, benevolència, bondat o amor al proïsme, i el mateix caràcter xinès que l'escriu combina els signes de persona i de dos, cosa que suggereix que la humanitat es realitza en la relació amb els altres. A les Analectes, que recullen els ensenyaments de Confuci, el ren apareix com la qualitat que distingeix la persona noble, el junzi, i com l'horitzó de tota educació moral.

Confuci no va donar mai una definició tancada del ren, sinó que el va descriure de maneres diferents segons el deixeble que preguntava. Una de les seves formulacions més cèlebres és una versió de la regla d'or: no fer als altres el que no volem que ens facin. El ren es conrea en les relacions concretes, començant per la família, i s'expressa a través del li, les formes rituals i la cortesia que donen forma a la convivència. Menci, el gran continuador de Confuci, va sostenir que tot ésser humà té un germen de bondat, i ho va il·lustrar amb la reacció espontània de qualsevol que veu un infant a punt de caure en un pou.

Ens resulta valuosa aquesta ètica perquè situa la vida bona en el teixit de les relacions, no en l'individu aïllat. El ren té afinitats amb la compassió budista, amb la justícia estoica i amb l'empatia de la psicologia humanista, i ofereix un contrapunt a la cultura individualista contemporània. També ens convida a revaloritzar les formes: la cortesia, el respecte, els petits rituals quotidians no són convencions buides, sinó maneres de tenir cura dels vincles. Alhora, llegim amb esperit crític les jerarquies socials que el confucianisme històric va justificar.

Conrear el ren comença pel que és proper. Com tracto les persones amb qui convisc cada dia? Tinc en compte com els afecten les meves accions? Tinc cura de les formes que fan agradable la vida en comú? Confuci insistia en l'aprenentatge constant i en l'examen d'un mateix: revisar cada dia si hem estat lleials, sincers i considerats. No es tracta de grans gestos, sinó d'una bondat sostinguda en el dia a dia, que a poc a poc s'estén del cercle íntim a la comunitat i al món.