Quan algú ens convida a sopar, sentim gairebé immediatament l'impuls de tornar la invitació. Quan rebem un regal, alguna cosa en nosaltres queda en deute. No és una obligació legal ni un càlcul econòmic, però ho sentim amb força. D'on ve aquest impuls?
El 1925, l'antropòleg francès Marcel Mauss va publicar un text que es convertiria en un clàssic: Assaig sobre el do. Estudiant societats de Polinèsia, Melanèsia i el nord-oest d'Amèrica, va descobrir que els intercanvis no s'hi regien per la compravenda, sinó per un sistema de dons i contradons basat en tres obligacions: donar, rebre i tornar.
El que circula amb el regal
El que Mauss va comprendre és que el do no és un simple traspàs d'objectes. Amb cada regal circula alguna cosa de qui el fa, i es crea un vincle. Per això rebutjar un regal és una ofensa, i no tornar-lo, una ruptura. El do genera un deute que no se salda mai del tot, i aquest deute és precisament el que manté unida la comunitat.
El mercat funciona d'una altra manera: pago i quedo lliure. Aquesta llibertat té avantatges, però també un cost. En societats on gairebé tot es compra i es ven, l'individualisme es reforça i els vincles esdevenen opcionals. Ja no devem res a ningú… i ningú no ens deu res a nosaltres.
Ser humà és ser amb altres
Molt lluny dels pobles que va estudiar Mauss, la tradició confuciana havia situat la reciprocitat al centre de l'ètica. A les Analectes, Confuci parla de ren, una paraula que es tradueix com a «humanitat» o «benevolència» i el caràcter xinès de la qual combina els signes de «persona» i «dos». Ser humà, per a Confuci, és sempre ser-amb-un-altre.
La compassió i l'agraïment neixen d'aquest reconeixement: no ens hem fet a nosaltres mateixos. Tot el que som ho hem rebut d'altres —la llengua, la cura, el coneixement— abans de poder tornar res.
Potser per això els petits gestos de reciprocitat —compartir un àpat, donar un cop de mà sense portar el compte, agrair— són formes discretes de resistència en un món que tendeix a reduir-ho tot a transacció. Cada vegada que donem sense esperar un pagament immediat, teixim una mica del que és comú.
