Empatia

La paraula prové del terme alemany Einfühlung, «sentir dins», que l'estètica de finals del segle XIX feia servir per descriure com projectem la nostra vida interior en una obra d'art o en un paisatge. Poc després va passar a designar la capacitat de captar l'experiència d'una altra persona. La filòsofa Edith Stein li va dedicar la seva tesi doctoral i la va descriure com una experiència peculiar: vivim el que l'altre viu, però sabent que no és nostre. Aquesta doble condició, proximitat i distància alhora, és el que distingeix l'empatia del simple contagi emocional.

Avui se sol distingir entre una empatia cognitiva, que consisteix a comprendre el que l'altre pensa o sent, i una empatia afectiva, que consisteix a ressonar-hi emocionalment. Totes dues són necessàries i cap no n'hi ha prou per si sola: es pot comprendre algú per manipular-lo, i es pot sentir molt sense saber ajudar. Alguns autors han advertit dels límits de l'empatia, que tendeix a afavorir els qui se'ns assemblen i ens pot esgotar si ens inunda. Per això moltes tradicions proposen completar-la amb la compassió, que hi afegeix el desig d'alleujar el patiment i una estabilitat més gran.

Per a la psicologia humanista, l'empatia és una de les condicions essencials de tota relació d'ajuda, al costat de l'acceptació incondicional i la congruència. A nosaltres ens importa com a base de l'acompanyament, però també com a virtut cívica. Una societat fragmentada, que es relaciona a través de pantalles i d'estereotips, necessita tornar a aprendre a posar-se al lloc de l'altre, especialment de qui és diferent, és lluny o no té veu. L'empatia, així entesa, té una dimensió política.

Conrear-la comença per escoltar de debò: sense preparar la resposta, sense jutjar, amb curiositat pel món de l'altre. Ajuda preguntar en lloc de suposar, i reconèixer que mai no comprenem del tot l'experiència aliena. També convé tenir cura dels propis límits, perquè qui acompanya molt patiment es pot desgastar. L'empatia no consisteix a carregar amb el dolor de tothom, sinó a ser-hi presents d'una manera que faci que l'altre se senti vist. Sovint això és el que més ajuda.