Pensa en el que diries a un bon amic que acaba de cometre un error. Probablement li parlaries amb afecte: «Li passa a qualsevol», «Vas fer el que vas poder», «Demà ho veuràs d'una altra manera». Ara pensa en el que et dius a tu quan ets tu qui s'equivoca. És el mateix to?
Per a moltes persones, la resposta és no. Som capaços d'una enorme empatia envers els altres i, alhora, d'una duresa implacable amb nosaltres mateixos.
L'autocompassió consisteix a adreçar a un mateix la mateixa compassió que oferim als altres. No és autocomplaença ni llàstima. No vol dir justificar tot el que fem, sinó reconèixer el propi patiment amb amabilitat, recordar que equivocar-se forma part de la condició humana i no identificar-se completament amb l'error.
Carl Rogers va parlar d'acceptació incondicional per descriure l'actitud del terapeuta que acull la persona tal com és, sense condicions. El que sorprèn és que aquesta acceptació no ens paralitza: ens dona el terra ferm des del qual és possible canviar.
Avui, quan aparegui la veu crítica, prova de fer una pausa. Posa una mà sobre el pit, si t'ajuda. I pregunta't: què li diria a algú que estimo? Després, digues-t'ho a tu.
