Acceptació incondicional

Carl Rogers, un dels fundadors de la psicologia humanista, va desenvolupar a mitjan segle XX una forma de teràpia centrada en la persona. Sostenia que el canvi terapèutic no depèn tant de tècniques com de la qualitat de la relació, i va assenyalar tres condicions essencials: l'empatia, la congruència del terapeuta i el que va anomenar consideració positiva incondicional. Aquesta última consisteix a acollir la persona tal com és, amb tot el que sent, pensa i ha viscut, sense jutjar-la ni condicionar l'estima al fet que canviï o es comporti d'una manera determinada.

Acceptar incondicionalment algú no vol dir aprovar tot el que fa. Es pot no estar d'acord amb una conducta i, alhora, respectar profundament la persona. Rogers va observar que moltes persones creixen rebent una estima condicional, que depèn de complir les expectatives dels altres, i aprenen a negar parts de si mateixes per ser estimades. En un clima d'acceptació, aquestes parts poden sortir a la llum i ser integrades. Altres autors, com Albert Ellis, van parlar també d'una acceptació incondicional d'un mateix, independent dels èxits.

Aquesta idea toca el cor del que entenem per acompanyament. Acompanyar no és corregir ni aconsellar des de dalt, sinó oferir un espai on la persona es pugui mirar sense por. En una cultura que avalua constantment, que mesura, compara i classifica, l'experiència de ser acceptat sense condicions té alguna cosa de revolucionària. És també una forma de cura que no es limita a la teràpia: es pot donar entre amics, en la família o en una comunitat que sap acollir la fragilitat.

Practicar l'acceptació incondicional comença sovint per un mateix. Mirar els propis errors, límits i ferides amb la mateixa comprensió que oferiríem a algú estimat desactiva la vergonya i sosté una autoestima més estable. Amb els altres, es conrea escoltant sense interrompre per jutjar, reconeixent que cada persona té raons que no coneixem del tot. No és fàcil, perquè tots portem dins veus crítiques. Però cada vegada que aconseguim acceptar sense condicions, alguna cosa es relaxa i s'obre la possibilitat de créixer.