Autoestima

Ja a finals del segle XIX, William James va proposar una fórmula per pensar l'estima d'un mateix: la relació entre el que aconseguim i el que pretenem aconseguir. Des d'aleshores, l'autoestima s'ha convertit en un dels conceptes més populars de la psicologia. Designa la valoració global que una persona fa de si mateixa, el grau en què s'accepta, es respecta i es considera digna. En la jerarquia de necessitats de Maslow, l'estima ocupa un lloc important, just abans de l'autorealització.

Durant dècades es va pensar que elevar l'autoestima era la solució a gairebé tot, i es van promoure programes educatius i terapèutics centrats en això. Amb el temps van aparèixer els dubtes. Una autoestima inflada o que depèn de l'èxit i de la comparació amb els altres pot ser fràgil i fins i tot afavorir el narcisisme. Per això alguns psicòlegs, com Kristin Neff, han proposat l'autocompassió com a alternativa més estable: no necessitem sentir-nos millors que els altres per tractar-nos amb respecte. La psicologia humanista, amb Carl Rogers, va insistir en l'acceptació incondicional com a base d'una relació sana amb un mateix.

Des de la nostra mirada, convé separar l'autoestima de la lògica del mercat, que la converteix en una altra mercaderia o en un requisit per rendir millor. Una bona relació amb un mateix no depèn de ser excepcional, ni d'acumular èxits, ni de projectar una imatge perfecta a les xarxes. Té més a veure amb reconèixer el propi valor sense condicions i amb mirar els propis límits sense crueltat. La vergonya crònica, tan estesa, és moltes vegades el revers d'una cultura que només aprecia els guanyadors.

Treballar la relació amb un mateix comença per observar com ens parlem: quin to fem servir quan ens equivoquem, quines exigències ens imposem, amb qui ens comparem. Ajuda envoltar-se de persones que ens valorin pel que som i no pel que fem, i reconèixer també les nostres fortaleses sense falsa modèstia. Quan la baixa autoestima ve de ferides profundes, un acompanyament terapèutic pot oferir un espai segur per revisar-les. La meta no és estimar-se molt, sinó tractar-se bé.