Autenticitat

L'ideal d'autenticitat té una història llarga, però va adquirir la seva forma filosòfica més influent al segle XX. Heidegger va distingir entre una existència impròpia, en què vivim segons el que es fa, es diu i es pensa, dissolts en l'opinió anònima de tothom, i una existència pròpia o autèntica, en què assumim la nostra finitud i triem la nostra vida com una cosa que ens pertany. Sartre i altres existencialistes van reprendre la idea: ser autèntic és acceptar la pròpia llibertat i la responsabilitat que comporta, en lloc de refugiar-se en excuses.

Convé distingir aquesta autenticitat de la seva versió popular, que la redueix a expressar sense filtres el que un sent o a seguir qualsevol impuls. El filòsof Charles Taylor va dedicar un llibre a defensar l'ideal d'autenticitat davant de les seves degradacions: advertia que, separat d'horitzons de sentit compartits i de la relació amb els altres, pot convertir-se en un narcisisme trivial. Theodor Adorno va ser encara més crític amb el que va anomenar la jerga de l'autenticitat. En la psicologia humanista, un concepte proper és la congruència descrita per Carl Rogers.

L'autenticitat que ens importa no és la de la marca personal ni la del «sigues tu mateix» publicitari, que paradoxalment produeix individus molt semblants entre si. És la de qui s'atreveix a mirar la seva vida, a reconèixer les seves contradiccions i a triar amb lucidesa, sense amagar-se en la mala fe ni viure segons guions aliens. Té alguna cosa de parrèsia, de valor per dir i viure la veritat, i alguna cosa d'humilitat, perquè ningú no és autèntic d'una vegada per sempre.

Ser més autèntic no requereix grans gestos, sinó atenció als petits desajustos quotidians: dir que sí quan volem dir que no, callar el que pensem per por, perseguir metes que no són nostres. Pot ajudar preguntar-se de tant en tant si la vida que portem és la que triaríem si ens hi atrevíssim. Pensar en la pròpia finitud, com proposava Heidegger amb l'ésser-per-a-la-mort, sol aclarir el que de debò importa. I l'autenticitat creix en relacions on podem mostrar-nos sense màscares.