Parrèsia

A l'Atenes democràtica, la parrhesía era el dret del ciutadà a parlar lliurement a l'assemblea. Amb el temps, la paraula va passar a designar una cosa més exigent: dir-ho tot, amb franquesa, fins i tot quan la veritat incomoda qui té poder i suposa un risc per a qui la pronuncia. Els cínics en van fer una forma de vida. Diògenes de Sinope, segons les anècdotes que es van transmetre, es burlava de les convencions, desafiava els poderosos i mostrava amb el seu propi cos la distància entre el que la societat valorava i el que de debò importava.

Michel Foucault va dedicar a la parrèsia els seus últims cursos, publicats com a El coratge de la veritat. Hi la distingeix de la retòrica, que busca persuadir, i de l'adulació, que diu el que l'altre vol sentir. El parresiasta parla en primera persona, creu en el que diu, assumeix un perill en dir-ho i ho fa per deure envers la veritat o envers l'altre. Per això la parrèsia és inseparable del coratge, i també de l'autenticitat: no es pot dir la veritat als altres sense haver acceptat abans dir-se-la a un mateix.

La parrèsia uneix les dimensions crítica i ètica de la filosofia. Dir la veritat davant del poder, davant de la pressió del grup o davant de les nostres pròpies complaences és una forma de cura, encara que de vegades faci mal. En l'acompanyament, la franquesa ben entesa és una mostra de respecte: tractar l'altre com algú capaç d'escoltar. En la vida pública, en una època de propaganda, algoritmes i por del què diran, la parrèsia ens recorda que la llibertat de paraula no serveix de res si ningú no s'atreveix a fer-la servir.

Practicar-la no vol dir dir qualsevol cosa ni convertir la sinceritat en excusa per ferir. La parrèsia dels antics anava acompanyada d'una vida coherent amb el que es deia, de l'autarquia de qui no depèn de favors i d'una intenció de bé. Pot començar per alguna cosa petita: no callar el que pensem per comoditat, dir a un amic el que necessita sentir amb delicadesa, admetre en veu alta un error. Cada acte de franquesa fa una mica més respirable l'espai compartit.