Autorealització: Tendència a desenvolupar plenament les pròpies capacitats i arribar a ser qui un pot ser; concepte central de Maslow i Rogers.

El terme va ser introduït pel neuròleg Kurt Goldstein, que el feia servir per descriure la tendència de tot organisme a desplegar les seves potencialitats. Abraham Maslow el va convertir en el cim de la seva jerarquia de necessitats: un cop cobertes les necessitats bàsiques, de seguretat, de pertinença i d'estima, apareix l'impuls d'arribar a ser tot el que un és capaç de ser. Carl Rogers, per la seva banda, va parlar d'una tendència actualitzant present en cada persona, una força orientada al creixement que la teràpia havia d'alliberar, no imposar.

Maslow va estudiar persones que considerava autorealitzades i els va atribuir trets com l'acceptació de si mateixes i dels altres, l'espontaneïtat, l'autonomia, la capacitat de viure experiències cimeres i un sentit de compromís amb alguna cosa que les transcendeix. Cap al final de la seva vida, ell mateix va assenyalar que l'autorealització no n'hi havia prou i hi va afegir un nivell superior, l'autotranscendència: l'ésser humà només es realitza plenament quan es lliura a alguna cosa més enllà de si. En la psicologia de Jung, un camí paral·lel rep el nom d'individuació.

Aquest concepte ens resulta proper, perquè connecta amb l'antiga idea de l'eudaimonia, la vida que floreix. Però també requereix vigilància crítica. En mans de la cultura de l'emprenedoria i del desenvolupament personal, l'autorealització s'ha convertit de vegades en una exigència més: l'obligació d'optimitzar-se, de ser la millor versió d'un mateix, de convertir la pròpia vida en un projecte d'èxit. Aquesta lectura individualista traeix el seu sentit original, que era d'obertura i no de rendiment.

Entesa amb profunditat, l'autorealització té poc de competició i molt d'escolta. Consisteix a preguntar-se quines capacitats, desitjos i vocacions esperen desplegar-se en nosaltres i què ens impedeix fer-ho, sense comparar-nos amb models aliens. Sol avançar més en la calma que en la pressa, i es reconeix en una vida més coherent, més lliure i més lliurada. Com va advertir el mateix Maslow, rarament s'assoleix buscant-la directament: apareix com a fruit de dedicar-se a alguna cosa que val la pena, al costat d'altres.

Vegeu també

Jerarquia de necessitats

Model d'Abraham Maslow que ordena les necessitats humanes des de les fisiològiques fins a l'autorealització.

Individuació

Procés pel qual una persona integra els aspectes conscients i inconscients de la seva psique i arriba a ser ella mateixa (Jung).

Eudaimonia

La vida plena o florent, fi últim de l'ètica en la filosofia grega.

Vols portar aquest concepte a la teva vida?

A Cura sui no només expliquem la filosofia: la practiquem junts. Descobreix els cursos on treballem aquestes idees.

Veure tots els cursos
.