Yin i yang

Originalment, els caràcters xinesos yīn i yáng designaven el vessant ombrívol i el vessant assolellat d'un turó. D'aquesta imatge senzilla va néixer un dels conceptes més influents del pensament xinès: la idea que la realitat està formada per dos principis oposats i complementaris la interacció dels quals dona lloc a tots els fenòmens. El yin s'associa amb el que és fosc, receptiu, fred, quiet i interior; el yang, amb el que és lluminós, actiu, càlid, mòbil i exterior. Cap no existeix sense l'altre, i tots dos es transformen contínuament l'un en l'altre.

El conegut símbol del taijitu, un cercle dividit en dues meitats entrellaçades, cadascuna amb un punt del color contrari, expressa aquesta relació dinàmica: en el màxim del yang ja neix el yin, i viceversa. La noció apareix en clàssics com el Yijing o Llibre de les mutacions, en el pensament taoista, en la cosmologia xinesa i en la medicina tradicional, que entén la salut com un equilibri entre tots dos principis. No es tracta d'una lluita entre el bé i el mal, sinó d'una dansa en què cada pol necessita l'altre per existir, dins de l'ordre més ampli del tao.

Ens interessa aquest concepte com a alternativa a una manera de pensar que tendeix a separar i oposar: raó davant d'emoció, activitat davant de descans, força davant de vulnerabilitat. El yin i el yang suggereixen que la salut, personal i col·lectiva, és en l'equilibri i l'alternança, no en l'hegemonia d'un dels pols. La nostra cultura, per exemple, sobrevalora el que és actiu i productiu i menysprea el que és receptiu i contemplatiu. També convé llegir-lo amb cura crítica, perquè de vegades s'ha fet servir per justificar estereotips rígids sobre el masculí i el femení.

Aquesta mirada es pot aplicar a la pròpia vida com una pregunta sobre l'equilibri. Hi ha espai per al descans tant com per a l'activitat, per escoltar tant com per parlar, per rebre tant com per donar? Quin pol predomina en excés i quin està oblidat? Com el terme mitjà aristotèlic, no es tracta d'una fórmula fixa, sinó d'un ajust constant. Acceptar que els moments foscos contenen la llavor del que és lluminós, i al revés, pot aportar una equanimitat serena davant dels canvis.