Ira: Emoció que sorgeix davant d'una ofensa o un obstacle; Sèneca li va dedicar un tractat sencer per aprendre a dominar-la.

La ira és una emoció intensa que sorgeix quan percebem una ofensa, una injustícia o un obstacle que s'interposa en el nostre camí. Mobilitza el cos per a la confrontació: puja la tensió, s'estreny la mandíbula, la veu s'endureix. Poques passions han preocupat tant els filòsofs antics. Sèneca li va dedicar un tractat sencer, Sobre la ira, on la descriu com una bogeria breu que encega el judici i porta a fer el que després lamentem. Per a ell no hi havia ira bona: fins i tot davant la injustícia, la raó actua millor sense ella.

Aristòtil tenia una posició més matisada. Considerava que és apropiat enfadar-se amb qui cal, pel que cal, en la mesura i el moment adequats, i que qui mai no s'indigna davant del greuge té alguna cosa de servil. El budisme, per la seva banda, compta l'aversió entre els tres verins de la ment, al costat de l'aferrament i la ignorància, i proposa conrear la paciència i l'equanimitat. Al segle XX, veus com la de la poeta Audre Lorde van reivindicar els usos de la ira davant l'opressió, com a energia per al canvi i no només com a impuls destructiu.

Aquestes posicions no són tan incompatibles com semblen, i totes ens ensenyen alguna cosa. La ira diu molt del que valorem: ens indigna el que considerem injust, i per això pot ser una aliada de la justícia. Però també és fàcilment manipulable, i en una època de polarització i xarxes socials s'ha convertit en combustible de discursos d'odi. Ens interessa distingir entre la indignació que es transforma en acció lúcida i la ràbia que només busca descarregar o destruir.

Relacionar-se bé amb la ira comença per reconèixer-la abans que prengui el control. Els estoics recomanaven deixar passar un temps abans d'actuar, observar el judici que l'alimenta i preguntar-se si realment ens han fet mal o només ens han contrariat, cosa que la prosoché ajuda a notar. Respirar, allunyar-se un moment, posar paraules al que sentim o moure's ajuden que l'energia no es giri contra ningú. I si la ira és freqüent i difícil de gestionar, val la pena explorar amb ajuda quines ferides hi ha a sota.

Vegeu també

Temprança

Virtut de la moderació i el domini d'un mateix davant dels desitjos i els plaers.

Equanimitat

Estabilitat de la ment davant del que és agradable i desagradable, sense aferrar-s'hi ni rebutjar-ho.

Vols portar aquest concepte a la teva vida?

A Cura sui no només expliquem la filosofia: la practiquem junts. Descobreix els cursos on treballem aquestes idees.

Veure tots els cursos
.