Anhedonia

El terme va ser encunyat a finals del segle XIX pel psicòleg francès Théodule Ribot a partir del grec: la negació de l'hedoné, el plaer. Designa la disminució o pèrdua de la capacitat d'experimentar plaer o interès per activitats que abans resultaven gratificants, com menjar, conversar, escoltar música o compartir temps amb persones estimades. La vida continua allà, però com darrere d'un vidre: les coses no toquen, no desperten desig, no deixen empremta. Qui la viu sovint la descriu com una mena d'apagament o d'indiferència que no ha triat.

L'anhedonia és un dels símptomes centrals de la depressió, tot i que també apareix en altres quadres i en estats d'esgotament extrem com la síndrome de burnout. La recerca distingeix de vegades entre la dificultat per anticipar el plaer, que resta motivació per buscar-lo, i la dificultat per gaudir-ne quan arriba. No s'ha de confondre amb la renúncia voluntària al plaer que proposen algunes tradicions ascètiques, ni amb la serenitat de l'ataràxia: aquí no hi ha elecció ni pau, sinó pèrdua.

Ens interessa anomenar-la perquè moltes persones la viuen sense saber que té nom, i sovint amb culpa per no gaudir del que se suposa que haurien de gaudir. També ens fa pensar en la nostra relació cultural amb el plaer. En una societat saturada d'estímuls, que promet gratificació constant, la incapacitat de sentir pot ser alhora un símptoma personal i un reflex d'un excés que acaba anestesiant el desig. Pensadors crítics han assenyalat que el consum incessant pot buidar de sentit les experiències que abans ens omplien.

Si l'anhedonia s'allarga, és important consultar professionals de la salut mental, perquè pot ser el senyal d'un problema que té tractament. Mentrestant, convé no forçar-se a gaudir ni jutjar-se per no aconseguir-ho. De vegades ajuda mantenir petites rutines encara que no vinguin de gust, perquè la motivació pot tornar després de l'acció i no abans. Estar amb persones de confiança, moure's, exposar-se amb suavitat a la natura o a experiències senzilles pot anar reobrint, a poc a poc, la capacitat de sentir.