Flux

El psicòleg Mihály Csíkszentmihályi va dedicar bona part de la seva carrera a estudiar els moments en què les persones se senten més plenament vives. Va entrevistar artistes, esportistes, cirurgians, obrers i jugadors d'escacs, i va trobar una experiència comuna que va anomenar flow, flux: un estat d'absorció total en una activitat, en què l'atenció es concentra del tot, la consciència d'un mateix s'esvaeix i el temps sembla transformar-se. Molts dels seus entrevistats descrivien la sensació de ser portats per un corrent, d'aquí el nom.

Segons les seves investigacions, el flux apareix quan es compleixen certes condicions: objectius clars, una resposta immediata sobre com ho estem fent i, sobretot, un equilibri entre el desafiament de la tasca i les pròpies habilitats. Si la tasca és massa fàcil, avorreix; si és massa difícil, genera ansietat. El flux s'assembla en alguns aspectes a l'experiència cimera de Maslow, tot i que és més quotidià, i té ressonàncies amb el wu wei taoista, l'acció sense esforç forçat, i amb l'atenció plena de les tradicions contemplatives.

El que més ens crida l'atenció d'aquest concepte és que situa la plenitud en l'activitat i no en el consum ni en el descans passiu. Les persones solen sentir-se millor quan estan implicades en alguna cosa que exigeix el millor d'elles que quan simplement s'entretenen. Però també en veiem els riscos: el flux s'ha convertit en un ideal de productivitat empresarial, i les plataformes digitals saben dissenyar experiències absorbents que atrapen l'atenció sense enriquir la vida. No tot el que ens absorbeix ens fa bé.

Buscar experiències de flux pot ser una bona manera de revisar com passem el temps. Quines activitats m'absorbeixen de debò? Quan perdo la noció del temps fent alguna cosa que té sentit per a mi? Sovint són tasques creatives, manuals, artístiques, esportives o de cura. Protegir espais sense interrupcions, triar reptes a la nostra mida i conrear habilitats amb paciència ajuda que aparegui. I convé recordar que el flux és un camí cap a una vida més plena, no un nou estàndard de rendiment que calgui assolir.