Buit existencial

Viktor Frankl va observar a la seva consulta un malestar que no encaixava en les categories clàssiques de la psiquiatria. Moltes persones no patien per un conflicte concret ni per una pèrdua, sinó per una sensació difusa que res no tenia sentit: avorriment, apatia, indiferència, la impressió de viure sense rumb. El va anomenar buit existencial i el va considerar un fenomen característic de les societats modernes, en què els instints ja no diuen a l'ésser humà què ha de fer i les tradicions ja no li diuen què hauria de fer. Sovint, deia, ni tan sols sap el que vol.

Frankl va descriure algunes manifestacions típiques d'aquest buit. Una era la que va anomenar neurosi del diumenge: l'angoixa que apareix quan cessa l'activitat de la setmana i es revela la manca de contingut de la pròpia vida. Altres eren maneres d'omplir el forat sense afrontar-lo: la recerca compulsiva de poder, diners o plaer, les addiccions, una certa agressivitat o una conformitat sense convicció. Davant d'això, la logoteràpia proposa ajudar la persona a descobrir el sentit que pot donar a la seva existència, no imposar-n'hi un des de fora.

Dècades després, la descripció de Frankl sembla més actual que mai. Vivim en societats que ofereixen abundància d'estímuls, opcions i entreteniment, però que sovint deixen les persones sense horitzó ni pertinença. La sociologia va parlar d'anomia per descriure un fenomen proper, i el consumisme funciona moltes vegades com un intent de tapar aquest buit amb objectes i experiències. Mirar el buit existencial com un símptoma d'època ajuda a no culpabilitzar qui el pateix i a buscar respostes que no siguin només individuals.

El buit no s'omple amb més activitat ni amb més consum, sinó amb una relació diferent amb la pròpia vida. Pot ajudar aturar-se i preguntar-se, sense pressa, què ens importa de debò, què ens feia sentir vius en altres etapes, a qui o a què podríem dedicar temps i energia. El compromís amb els altres, la creació, el contacte amb la natura o la reflexió compartida solen obrir camins. I quan el buit s'acompanya de desesperança intensa o d'idees de fer-se mal, és important buscar ajuda professional sense demora.