Consumisme

Consumir és una necessitat humana; el consumisme, en canvi, és una forma de vida en què l'adquisició de béns i experiències esdevé el camí principal cap a la satisfacció, la identitat i el reconeixement. Ja a finals del segle XIX, l'economista Thorstein Veblen va descriure el consum ostentós de les classes benestants, que compraven no per utilitat sinó per exhibir la seva posició. Al segle XX, amb la producció en massa i la publicitat, aquest model es va estendre a tota la societat, i pensadors com Jean Baudrillard van mostrar que consumim sobretot signes: el que un objecte diu de nosaltres.

El consumisme se sosté en una dinàmica del desig que mai no s'omple. Cada compra promet una plenitud que dura poc i dona pas a una nova mancança, acuradament fabricada. René Girard va ajudar a entendre per què: desitgem el que els altres desitgen, i la publicitat explota aquest desig mimètic. Zygmunt Bauman va descriure com aquesta lògica s'estén a les relacions humanes i a la pròpia identitat, que es construeix i es llença com un producte. Mentrestant, el ritme de consum de les societats riques esgota els recursos del planeta i se sosté sobre condicions de treball precàries en altres llocs.

La crítica del consumisme forma part essencial de la nostra mirada, perquè s'hi creuen la cura de si i la cura del món. Les filosofies antigues ja sabien que l'acumulació no dona la felicitat: Epicur ensenyava a distingir els desitjos naturals dels vans, els estoics valoraven l'autarquia i la temprança, i el budisme adverteix contra l'aferrament. Avui aquesta saviesa adquireix una dimensió ecològica i política: consumir menys i millor és també una manera de justícia envers altres pobles i envers les generacions futures.

Sortir del consumisme no vol dir renunciar a tot, sinó recuperar el control sobre el que desitgem. Pot ajudar fer-se preguntes abans de comprar: ho necessito? Què espero sentir amb això? Quant durarà aquesta sensació? Provar temporades de sobrietat, reparar en lloc de substituir, compartir, regalar temps en lloc d'objectes, gaudir del que no es compra. Moltes persones descobreixen en aquestes pràctiques no una privació, sinó una llibertat i una alegria que el consum prometia i mai no donava.