Arthur Schopenhauer

Arthur Schopenhauer (1788-1860) va néixer a Danzig, en el si d'una família de comerciants, i va viure les seves darreres dècades a Frankfurt. Va ser un dels grans filòsofs del segle XIX i un dels primers pensadors occidentals a dialogar seriosament amb la filosofia de l'Índia, en particular amb les Upanishads i el budisme.

A El món com a voluntat i representació, la seva obra principal, sosté que el món que coneixem és representació i que, al fons de tot el que existeix, hi batega una voluntat cega i insaciable, font de desig i de patiment. Davant d'ella proposa vies d'alliberament: la contemplació estètica, especialment la música, i l'ètica de la compassió, que desenvolupa a Los dos problemas fundamentales de la ética. Hi sosté que el fonament de la moral és sentir com a propi el dolor de l'altre, perquè en el fons no estem separats. Els seus aforismes, recollits a Parerga i paralipomena, li van donar una gran popularitat.

Ens interessa especialment per la seva defensa de la compassió com a arrel de l'ètica i per la seva intuïció que la separació entre el jo i l'altre és il·lusòria, molt propera a la mirada no-dual que forma part de la nostra proposta. També per la seva atenció al patiment com a punt de partida de la reflexió. Recomanem començar per Los dos problemas fundamentales de la ética, que tenim a la nostra biblioteca i que resulta més accessible que la seva obra major.