¡Novetat! Descobreix "Semana Serena", el nostre programa gratuït d'iniciació a l'actitud serena
Uneix-te aquíL'ètica és la part de la filosofia que es pregunta com hem de viure. Per als grecs, la resposta passava per la virtut, l'areté: una excel·lència del caràcter que es cultiva amb la pràctica i que permet viure bé. Aristòtil la va entendre com un terme mitjà entre extrems; els estoics, com l'única riquesa veritable. Amb la modernitat, l'ètica es va orientar cap als deures i les normes, i al segle XIX Nietzsche va sotmetre a sospita l'origen mateix dels nostres valors morals, mostrant-ne la història poc noble.
Aquí hi caben les reflexions sobre com viure bé, què és actuar correctament i d'on vénen les nostres conviccions morals. Ens atrauen especialment les ètiques que no es redueixen a obeir normes, sinó que neixen de l'atenció a la situació concreta i a l'altre. Joan-Carles Mèlich, per exemple, distingeix entre la moral, que ens dona un marc de respostes, i l'ètica, que apareix quan aquest marc no és suficient i cal respondre al dolor aliè. Schopenhauer va situar en la compassió el fonament de la moral; Victoria Camps reivindica el dubte davant el dogmatisme.
Entesa així, l'ètica és inseparable de la filosofia com a forma de vida. No es tracta de saber què és el bé en abstracte, sinó d'encarnar-lo en decisions, gestos i hàbits. Per això ens importa tant la virtut com a pràctica: l'honestedat, la temprança, el coratge o la justícia no s'aprenen llegint, sinó exercitant-los. Alhora, mantenim una mirada crítica sobre les morals que culpabilitzen o que serveixen el poder, i preferim una ètica lúcida, humil i oberta a la pregunta. Trobaràs en aquest apartat clàssics, assajos contemporanis i converses que pensen l'ètica i la virtut en diàleg amb els dilemes del nostre temps.
Hem ordenat els continguts de més accessibles a més profunds. Pots seguir-los en ordre o començar per on et cridi més.
Per a una primera aproximació: textos breus, reflexions i entrevistes.
Per a Aristòtil, la felicitat no era un estat d'ànim, sinó una vida ben viscuda. Un contrapunt clàssic a l'autoajuda contemporània.
Olga Belmonte és filòsofa i professora a la Universitat Complutense de Madrid. Arran del seu llibre Víctimas e ilesos hem parlat amb ella sobre víctimes, ètica, dolor, etc.
Maria Ángeles Quesada és filòsofa i experta en pensament crític i diàleg socràtic
Per veure i escoltar: vídeos, pòdcast i àudios amb autores i autors que han pensat aquest tema.
Per aprofundir amb calma: les lectures que recomanem de la nostra biblioteca.
Entre el poema i la filosofia, el savi Zaratustra baixa de la muntanya per anunciar la mort de Déu i la necessitat de crear els nostres propis valors. Una invitació exigent a afirmar la vida sencera i a preguntar-nos què és realment nostre.
Un recorregut per la història del dubte, de Plató a Nietzsche, que el reivindica com a virtut intel·lectual i moral davant el dogmatisme, la polarització i les certeses absolutes. Clar i serè.
L'ètica no neix d'obeir normes, sinó de respondre al dolor de l'altre. Mèlich pensa la compassió des de la vulnerabilitat compartida en un assaig essencial per als qui acompanyen i tenen cura.
El benestar personal és inseparable del bé comú. Jordi Pigem analitza el consumisme com a arrel de la insostenibilitat i proposa valors per orientar-nos, com un GPS, en un món en ràpida transformació.
Per practicar acompanyat: cursos, grups de lectura i formacions on treballar-lo amb altres persones.
Qüestionem el món que habitem i la nostra responsabilitat dins d'ell.
Més informació
Pràctica, ètica i pensament davant del patiment
Més informació